Tabarca
Publicada

Arribar a Tabarca des d'Alacant no sempre resulta senzill. Hi ha poques connexions, el trajecte pot allargar-se i, una vegada en l'illa, l'experiència canvia radicalment en temporada alta: milers de visitants, contenidors plens, màquines de neteja que avancen entre els turistes i quasi cap ombra per a protegir-se del sol.

Des de Santa Pola, on les connexions són més freqüents, l'accés tampoc garanteix una arribada ràpida, ja que el trajecte en tabarquera, el transport oficial, es prolonga durant uns 50 minuts si paren a vore el fons marí. En desembarcar, l'illa rep els visitants amb una elevada afluència i uns serveis que, en determinats moments, semblen desbordats.

L'eixida tampoc resulta senzilla. Les cues es formen davall del sol a l'espera que el vaixell tinga prou espai per a tornar a terra, mentre qui vol embarcar-se es creua amb els passatgers que acaben d'arribar.

En una illa de només 30 hectàrees i amb al voltant de 60 veïns permanents, la convivència entre residents, turistes i serveis públics es converteix així en un dels grans reptes de Tabarca.

En este context, la associació de veïns Illa Plana fa un pas que considera "històric", i és que inicia formalment el camí perquè Tabarca es convertisca en una entitat local menor (EATIM).

La proposta s'aprova per unanimitat en l'última reunió anual de l'associació, que també acorda contractar un despatx d'advocats per a preparar i tramitar la documentació necessària.

Arribada de mercaderies a l'illa. A.R.

La iniciativa es recolza en la Llei 8/2010 de Règim Local de la Comunitat Valenciana i persegueix dotar l'illa de capacitat per a gestionar determinades competències sense deixar de pertànyer al municipi d'Alacant.

L'Ajuntament d'Alacant explica que "per ara no hi ha cap sol·licitud formal" sobre el tema. També aclareixen des del consistori: "El que ha de quedar clar és que esta mesura no suposa en cap moment ni independitzar-se, ni assumir la gestió de serveis bàsics, ni la gestió per separat de partides pressupostàries".

La presidenta de l'associació, Carmen Martí Fernández, insistix que no es tracta d'independitzar-se, sinó de buscar una fórmula administrativa que permeta respondre a les necessitats específiques d'un territori separat físicament de la ciutat.

"No busquem independitzar-nos"

"No és independència. Nosaltres volem continuar pertanyent a Alacant, però gestionar-nos com a entitat local menor", explica Martí en conversa amb EL ESPAÑOL d'Alacant.

L'associació sosté que la singularitat de Tabarca justifica un model de gestió diferenciat. L'illa combina la seua condició insular amb el seu caràcter de conjunt històric, la seua reserva marina, l'activitat turística, la distància del continent, uns serveis més costosos i unes limitacions mediambientals que condicionen qualsevol actuació.

L'objectiu passa, segons els veïns, per assumir una major capacitat de decisió sobre qüestions que afecten directament el dia a dia. "Nosaltres entenem que farem el millor gestionant nosaltres el fem, per exemple. Si tu et dones una volta per l'illa, hi ha molta deixadesa en els serveis", assenyala la presidenta.

Estat del Museu Nova Tabarca A.R.

L'associació ja ha contractat un despatx jurídic professional que treballa en l'elaboració de la documentació tècnica preceptiva. Una vegada finalitzat l'informe, els veïns preveuen presentar la sol·licitud davant la Generalitat seguint el procediment establit.

El transport, el gran problema

Si hi ha una qüestió que concentra bona part del malestar veïnal és el transport marítim. Tabarca només pot connectar-se amb terra ferma per vaixell i, segons Martí, les actuals condicions dificulten especialment la vida de qui residix en l'illa durant tot l'any.

Les Corts Valencianes acorden en 2018 establir una línia de transport públic regular, però el projecte queda desert després de dos licitacions. Huit anys després, l'associació considera que la solució continua sense arribar.

"Portem huit anys esperant que ho solucionen. Per a mi és humiliant que hages d'anar darrere d'una administració que se suposa que treballa per al contribuent i que nosaltres depenguem d'empreses privades", afirma Martí.

El port de Tabarca a les 13 hores d'este dimecres A.R.

La presidenta considera insuficient l'actual sistema de connexions i reclama tres freqüències diàries durant tot l'any que permeten eixir i tornar de l'illa pel matí, al migdia i per la vesprada.

"Com vas a viure ací? Arribes a terra a les deu i mitja o les onze, on vas a treballar?", sosté.

L'associació vincula a més la falta d'un transport públic regular amb l'encariment de la vida en l'illa. Els productes s'han de traslladar per via marítima i els costos de càrrega i descàrrega acaben repercutint en els preus, segons denuncien els veïns.

Segons expliquen els veïns, Tabarca és actualment l'únic port espanyol que no té una estació marítima des d'on gestionar de manera adequada horaris, preus i freqüències.

Tabarca a l'estiu

El problema del transport acaba afectant també la gestió dels residus i la neteja. L'illa passa de tindre només unes desenes de residents durant bona part de l'any a rebre milers de visitants en temporada alta.

Martí explica que els treballadors municipals encarregats de la neteja utilitzen els mateixos vaixells que els turistes, per la qual cosa arriben quan l'activitat turística ja està en marxa.

La presidenta també posa el focus en l'ecoparc. "Si entres dins de l'ecoparc et dona alguna cosa perquè hi ha uns bassals verds pudents i muntanyes de deixalles, la imatge que es dona al turista quan arriba és de brutícia", denuncia.

La platja de Tabarca este dimarts pel matí A.R.

A això suma altres problemes de manteniment, com la falta de banys públics suficients o la absència d'ombres en determinades zones.

La falta de mitjans arriba, segons Martí, a situacions especialment delicades. La presidenta recorda l'enterrament d'un veí celebrat el dia anterior a l'entrevista, en què els residents han de desplaçar-se caminant darrere d'un vehicle de càrrega privat fins al cementeri.

"Vam haver d'anar caminant tots darrere fins al cementeri amb el camionet d'un veí perquè no hi ha transport adequat", relata.

Preocupació pel patrimoni

La reivindicació veïnal no es limita als serveis. L'associació considera que la situació administrativa actual tampoc permet respondre adequadament a la singularitat patrimonial i ambiental de Tabarca.

Durant el recorregut pel nucli històric, Martí assenyala edificis i espais que, al seu juí, evidencien la falta de manteniment. Entre ells es troba el museu local, tancat per risc de ruïna, i un magatzem municipal que roman apuntalat des de fa anys.

Tabarca és l'única illa habitada de la Comunitat Valenciana i pertany administrativament a Alacant. El seu nucli històric, els seus valors ambientals i la declaració de reserva marina convertixen este xicotet territori en un espai amb unes necessitats molt diferents a les de qualsevol altre barri de la ciutat.

Opinions diverses a Tabarca

La reivindicació de l'associació tampoc compta amb el suport de tots els veïns. Durant un recorregut per l'illa, Ramón, propietari del Bar Sharky Rafaela, es mostra contrari a la iniciativa.

"No estic d'acord amb l'associació de veïns. Tabarca sempre ha sigut un barri d'Alacant i ha de continuar sent-ho", afirma.

Ramón sí que considera que hi ha qüestions que cal millorar. Entre elles esmenta l'estat de les lloses de pedra del sòl, la falta de dutxes en la zona d'eixida abans d'agarrar la tabarquera i la absència d'ombres.

Ramón, hostaler i veí de Tabarca. A.R.

"Enguany han llevat els tendals", lamenta.

Un altre veí, propietari d'una tenda en l'illa, preferix no posicionar-se sobre la proposta. "Jo preferix no donar la meua opinió", explica.

En canvi, una parella de veïns consultada durant el recorregut sí que recolza la iniciativa, encara que preferix mantindre la seua identitat en l'anonimat. "Estem d'acord amb l'associació, ha de ser entitat local independent, perquè ací fan falta moltes coses", asseguren.

La resposta de l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Alacant recorda que la possibilitat de constituir Tabarca com a entitat local menor està contemplada en la legislació de règim local, però precisa que "encara no existeix una sol·licitud formal" i oficial presentada davant el consistori.

Des de l'equip de Govern municipal assenyalen que correspon al Ple adoptar la decisió i asseguren que, si la proposta es presenta "en la seua deguda forma", serà estudiada per l'Ajuntament, que és l'administració competent per a resoldre-la.

El consistori també vol deixar clar que una eventual entitat local menor no suposaria una independència de Tabarca. "Esta mesura no suposa en cap moment ni independitzar-se, ni assumir la gestió de serveis bàsics, ni la gestió per separat de partides pressupostàries", assenyala el Govern municipal.

Els bombers d'Alacant passegen per l'illa. A.R.

L'Ajuntament també respon a una de les principals reivindicacions dels veïns: el transport marítim. L'equip de Govern municipal aclareix que la regulació d'este servei no és competència del consistori, sinó de la Generalitat Valenciana.

"La regulació del transport marítim no és una competència municipal, sinó de la comunitat autònoma", assenyala.

L'Ajuntament explica que el flux d'embarcacions, els horaris i la quantitat de vaixells i, per tant, de turistes que arriben a Tabarca, estan regulats per la Conselleria de Transports. "En este moment s'està estudiant la fórmula per a regular-ho", apunta el Govern municipal.

Un dels pocs espais amb ombra de tota l'illa. A.R.

Respecte a les crítiques sobre l'estat del patrimoni de l'illa, l'Ajuntament rebutja de manera taxativa que existisca una falta de manteniment. "És completament fals", sosté l'equip de Govern, que recorda que durant l'última dècada s'han dut a terme "nombrosos projectes de rehabilitació de les muralles i espais públics de l'illa".

Segons el consistori, estes actuacions s'han desenvolupat a través de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, per la qual cosa considera que la denúncia veïnal sobre una suposada falta de manteniment del patrimoni "no té fonament real".

L'Ajuntament també posa el focus en l'increment de visitants durant els mesos d'estiu.

Davant de les crítiques sobre la pressió que suporta l'illa, assegura que durant la temporada estival es reforcen els serveis municipals de neteja, seguretat i prevenció amb l'objectiu de respondre a l'augment de l'afluència turística i "atendre les necessitats de la millor manera possible".