El servei de salvament i socorrisme d'Alacant ha patit una profunda transformació en els últims anys. La professionalització, el reforç de personal i les noves tecnologies han fet del litoral alacantí un referent en seguretat tot i rebre milions de banyistes durant tot l'any.
Este estiu les assistències greus han disminuït gràcies al reforç de personal i a les tasques de prevenció, i no s'ha registrat cap ofegament fins a la data.
La façana costanera alacantina, d'uns 15 quilòmetres d'extensió, està custodiada per 53 socorristes durant la temporada alta, coordinats en tot moment amb Salvament Marítim, Protecció Civil i Policia Local.
Les seues àrees d'intervenció es dividixen en tres nivells. La zona primària: l'aigua, on tracten directament els problemes dels banyistes. La zona secundària: l'arena de la platja. La zona terciària: el passeig marítim.
El coordinador del servei de salvament i socorrisme d'Alacant, José Miguel Jiménez, explica que és precisament fora de l'arenal on més estan intervenint a persones que patixen colps de calor als xiringuitos i restaurants ubicats al llarg del passeig.
Els últims estius, Jiménez ha vist com el servei que coordina ha ampliat les seues files al mateix temps que els banyistes es multiplicaven.
"En els últims anys s'ha incrementat notablement la vigilància. Per exemple, la platja de Sant Gabriel i la platja de gossos passaren de tindre un únic socorrista a comptar amb dos vigilants diaris", sosté.
Així, es complixen ja tres estius consecutius d'una important ampliació en la platja de Sant Joan, on no sols s'incrementaren els socorristes, sinó també el nombre de cadires de vigilància i els socorristes destinats directament a l'aigua. Esta densitat i proximitat de les cadires blinda als banyistes i fa que siga "sumament difícil que ocórrega una desgràcia greu en la mar", apunta el coordinador.
Els 110 especialistes que conformen el servei no sols milloren en quantitat, també ho fan en qualitat.
Davant de l'experiència i coneixements requerits per al lloc dècades arrere, hui els socorristes compten amb una formació tècnica molt especialitzada i rols clarament definits, incloent coordinadors, responsables de farmaciola, infermers, patrons de motos d'aigua i socorristes.
4.000 servicis a l'any
Cada any s'enfronten a milers d'intervencions, comptabilitzant més de 4.000 en 2025.
"En la temporada actual encara no tenim el recompte total definitiu, però estimem una xifra lleugerament inferior; tot i això, estem parlant de milers d'assistències anuals", comenta.
Les intervencions en l'aigua van més enllà d'ofegaments o picades de meduses. "Fora de la línia delimitada per les boies, atenem qualsevol incident amb vaixells, motos d'aigua o iots. En rebre l'avís per part de Salvament Marítim, acudim ràpidament amb la nostra moto d'aigua. Nosaltres no realitzem remolcs de vaixells avariats; la nostra comesa prioritària és assegurar-nos que els tripulants es troben en bon estat de salut".
Per a totes estes tasques, treballem de manera estreta i coordinada amb la Policia i mitjançant l'ús de drons de vigilància.
La majoria no ho sap, molts ni els veuen, però els drons policials són un suport clau a l'hora de vigilar des del cel bona part del que passa a les platges d'Alacant, des de l'arribada de pasteres fins a botellons.
Augment d'ictus
Però les actuacions més freqüents ocorren fora de l'aigua. Si bé les patologies cardíaques en persones majors sempre han estat a l'ordre del dia a causa de les aglomeracions, des de l'any passat l'equip ha detectat una nova tendència a causa d' "un increment molt cridaner en l'atenció de possibles ictus una emergència mèdica que abans quasi no es registrava a les platges", assenyala el coordinador.
No obstant això, la falta d'hidratació i l'exposició prolongada al sol sota temperatures extremes han convertit els colps de calor en la principal causa d'assistència diària, la qual cosa obliga els socorristes a realitzar una constant tasca de prevenció, especialment orientada a que les persones majors romanguen a l'ombra i eviten ficar-se a l'aigua si es troben marejades.
No sols el perfil del socorrista ha canviat amb els anys, també els hàbits, les costums i les modes al voltant d'este hàbitat d'arena i sal han patit variacions.
El canvi de públic
Bé ho sap Jiménez, qui porta 18 anys baix el sol vetlant per la seguretat de centenars de persones cada dia.
"Fa 15 anys els matins a la platja pertanyien quasi exclusivament als veïns majors del barri que baixaven a passejar. Hui, a primeres hores, la platja ja està plena de grups de joves que practiquen esport", apunta.
El tipus de visitant també ha canviat. El coordinador destaca que l'arribada de turistes de països de l'est d'Europa és massiva actualment, un fenomen que fa 10 o 15 anys era "pràcticament inexistent" a la costa alacantina.
La transformació del paisatge litoral s'ha acompanyat de reforços, suports i material per part de l'Ajuntament d'Alacant per mantindre a l'altura de les seues platges "un dels millors servicis de salvament d'Espanya", com ho definix l'experimentat especialista en salvament.