Esperanza Ballesteros ha tornat al més alt. Després d'alçar-se amb el primer premi a la millor coca amb tonyina de la província d'Alacant el 2022, l'artesana del Forn Antic de Benimagrell ha revalidat el seu prestigi en un concurs que, encara que suposa un orgull, també destapa les costures d'un ofici en perill.
Per a Ballesteros, aquest guardó és una "gran responsabilitat" que xoca frontalment amb les limitacions físiques d'un forn tradicional. "La quantitat de faena és major: els clients volen estar, però són limitats en el dia a dia", confessa sobre la impossibilitat d'atendre una demanda que es dispara després del premi.
L'artesana és taxativa sobre la realitat del sector: el problema no és la tècnica, sinó la falta de mans disposades a treballar. "El problema no és la falta de formació", afirma amb rotunditat.
"On són totes eixes promocions que any rere any ixen dels graus mitjans de fleca?", es pregunta en analitzar l'absència de mà d'obra real als obradors.
La seua crítica va més enllà de l'educació i apunta directament a un canvi en la mentalitat social i el sistema d'ajudes. Esperanza relata de primera mà experiències amargues amb treballadors als quals ha format: "Quan han aconseguit ser espanyols de ple dret, què han fet? Doncs apuntar-se a la paguita i deixar de treballar".
Aquesta situació genera una profunda frustració en la fornera, que sent que l'esforç no es valora igual que la dependència de l'Estat. "Sents que eres la tonta", lamenta en veure com la cultura del subsidi s'imposa sobre el sacrifici d'alçar-se de matinada per encendre el forn.
I és que el treball al Forn Antic, fundat originalment a mitjan segle passat, és d'una gran duresa. "Allí hi ha calor, és indomable. Això la gent no ho vol, ningú té la capacitat de treballar-hi", explica Ballesteros sobre les condicions físiques que espanten les noves generacions.
Aquesta lluita per la identitat local és una altra de les seues grans batalles en un mercat globalitzat on productes com el sushi o el panettone guanyen terreny. "La nostra joventut ja no sap què es menja a Alacant", adverteix amb nostàlgia, recordant que s'estan perdent costums tan nostres com la "toña amb xocolata".
Esperanza Ballesteros representa l'esperit de resistència d'un ofici que es veu reflectit en els seus avantpassats, però que busca desesperadament un equilibri amb la vida moderna.
"Jo veig l'esperit dels meus pares reflectit en mi i jo no vull que això seguisca igual", conclou, reivindicant la necessitat d'un canvi social que torne el valor al treball físic i artesà.