El Debat de Política General en les Corts Valencianes es va convertir esta setmana en l'escenari d'una severa discussió sobre l'ètica periodística dels mitjans de comunicació públics, la integritat del debat democràtic i els difusos límits entre la llibertat d'expressió i la desqualificació personal i ideològica. L'espurna que va encendre la polèmica procedia de les bancades del PSPV i Compromís, les iniciatives parlamentàries dels quals pretenien fiscalitzar i frenar determinades emissions de la radiotelevisió pública autonòmica, À Punt, arran dels insults dirigits per un tertulià contra el president del Govern, Pedro Sánchez.

No obstant això, el que es preveia com una ofensiva de reprovació moral contra la cadena autonòmica va canviar bruscament de rumb després de la contundent rèplica del diputat autonòmic popular José Juan Zaplana. Amb una cuidada posada en escena parlamentària, Zaplana va pujar a la tribuna sostenint un voluminós arxivador de la corporació estatal que no va tardar a exhibir davant la mirada de tot el plenari. La seua estratègia no pretenia justificar el descrèdit en el llenguatge mediàtic, sinó despullar el que va qualificar com una flagrant hipocresia en la indignació de l'esquerra.

Brandant l'informe oficial del Consell d'Informatius de Televisió Espanyola, el parlamentari popular alacantí va recordar que este òrgan va haver d'obrir una investigació d'ofici i investigar més d'un centenar de queixes relacionades amb espais de màxima audiència estatal com Mañaneros 360 o Males llengües. En paraules seues, no es tractava d'una especulació ni d'un pamflet partidista, sinó de "144 pàgines reals, no fictícies" que acreditaven l'incompliment sistemàtic dels principis ètics en la televisió pública finançada per tots els ciutadans.

Durant la seua intervenció, Zaplana va anar desgranant de manera detallada alguns dels passatges recollits en l'expedient estatal per a il·lustrar com s'ha tractat diversos líders del Partit Popular des de platós finançats amb fons públics. Va citar de manera explícita les afirmacions dedicades a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, de qui es va arribar a afirmar en antena que "no té un estat mental mínimament normal" i que era "un bon moment per a desclassificar l'expedient clínic" de la dirigent.

També, el diputat va traslladar a la cambra valenciana les valoracions abocades per col·laboradors televisius cap a l'electorat i la dirigència conservadora, reproduint afirmacions on s'assegurava que "este és un país d'idiotes" i que "cal ser molt idiota o tindre molt poca informació per a continuar creient-te al PP i a Vox", rematant que els seus líders havien demostrat ser uns "inútils mentals".

L'argumentació de Zaplana va arribar al seu punt àlgid en repassar els atacs dirigits cap al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, recordant com se l'acusava de tindre una "cara de ciment armat" i d'actuar com un "sensevergonya" i un "covard". Per a arrodonir el quadre de la degradació verbal, el parlamentari va enumerar la llista d'epítets abocats en la cadena pública estatal contra figures de l'oposició, definint el repertori com una suma de "cucaraches, mentiders, curtets, miserables, assassins, rates covardes, sensevergonya, incapaços, inútils i mofetes".

L'impacte polític de la intervenció no residia únicament en el catàleg de l'insult per part dels tertulians d'esquerra, sinó en la denúncia de l'ús sistemàtic dels recursos públics per a sostenir un relat esbiaixat. Zaplana va retreure a l'oposició la seua complicitat amb el que va qualificar com una estructura de propaganda, assenyalant que "les entrevistes a Sánchez, en lloc del personal de la casa, les fan periodistes externs afins al règim i molt ben pagats".

Sota esta premissa, va retreure la falta de legitimitat de l'esquerra per a exigir purgues o cancel·lacions en l'àmbit autonòmic mentre guarda silenci davant la manipulació en l'àmbit nacional, exhortant-los a que "traguen les mans de la manipulació brutal a què tenen sotmesa Telepedro".

El rerefons d'esta controvèrsia transcendeix la mera brega de partit per a situar en el centre del tauler periodístic un problema estructural: la paulatina colonització de la televisió pública per la lògica de l'espectacle bronc i la polarització. Quan l'opinió respectuosa és arraconada per la desqualificació personalista, els mitjans públics trauen la seua vocació de servici ciutadà per a convertir-se en trinxeres ideològiques.

En el seu tancament, Zaplana va retreure a l'oposició pretendre "limitar la llibertat d'expressió, però només quan les opinions no els agraden", concloent que "no es pot tindre una vara de mesurar per als insults quan els rep Pedro Sánchez i una altra mentre vostés instiguen i premien a qui els fa contra Feijóo, Ayuso o Mazón", un comportament que va resumir categòricament baix la paraula "hipocresia".