El desnonament de Maricarmen per no poder assumir l'actualització de la renda exigida per la propietat -revertit gràcies a l'Ajuntament de Madrid-, ha provocat que el Govern central de Pedro Sánchez (PSOE-Sumar) haja aprovat dos decrets in extremis per protegir els llogaters davant els llançaments de propietat. Pronte es coneixeran els resultats (si és que s'aproven en el Congrés dels Diputats) sobre el mercat immobiliari. En el cas de la província d'Alacant, l'habitatge de lloguer tradicional va en detriment i qui busca un lloguer, assisteix a un escenari tensionat.
Per a comprendre la magnitud del problema, cal acudir a la radiografia que trimestralment ofereix el Consell General del Poder Judicial en informes públics. Les dades oficials del primer trimestre de 2026 situen la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia amb major volum d'execucions i intervencions judicials sobre el parc habitacional, registrant 741 llançaments practicats, dels quals 513 correspongueren de manera directa a impagaments o finalitzacions de contractes d'arrendament baix la Llei d'Arrendaments Urbans.
I dins del mapa autonòmic, la província d'Alacant assumeix un protagonisme desproporcionat al concentrar habitualment entre el 35% i el 40% del total d'aquests procediments judicials, disputant-se el primer lloc de la regió amb la província de València i superant de llarg la intensitat de Castelló.
El fenomen alacantí presenta matisos singulars si es compara amb els grans centres metropolitans espanyols. Mentre que a la província de Barcelona els llançaments per impagament de lloguer representen l'abrumadora majoria de les intervencions judicials i les execucions hipotecàries es mantenen en nivells marginals, Alacant mostra una dualitat de casuístiques.
La província no sols suporta un elevat volum de resolucions contractuals d'arrendament (amb una mitjana que lleva de l'àmbit del lloguer més de 160 vivendes mensuals), sinó que a més encapçala les taxes nacionals d'execucions hipotecàries amb 405 procediments registrats a l'inici d'este any 2026. Aquesta doble pressió sobre l'habitatge habitual revela una fragilitat socioeconòmica estructural que afecta tant a famílies llogateres com a xicotets propietaris empobrits i sobreendeutats.
El rerefons socioeconòmic d'esta crisi es troba estretament relacionat amb les dinàmiques del mercat d'oferta i demanda que reflectix l'Institut Nacional d'Estadística. El parc total d'immobles dedicats a l'arrendament a la província d'Alacant se situa en una forqueta estimada de entre 150.000 i 170.000 unitats, però existeix un clar desequilibri en la seua tipologia.
Només entre 90.000 i 110.000 vivendes es destinen al lloguer residencial permanent de llarga duració. En contrast, l'estadística experimental de mesura de vivendes d'ús turístic elaborada pel mateix organisme estatal situa Alacant com la segona província de tota Espanya amb major densitat de pisos vacacionals, superant les 35.000 unitats actives i situant-se únicament darrere de la província de Màlaga.
Vivendes d'Ús Turístic
De tota manera, aquestes dades cal posar-les en context amb el parc total de l'habitatge a la regió i a la província. El parc total de vivendes de la província d'Alacant supera l'1,3 milions d'immobles, per la qual cosa les vivendes d'ús turístic (VUT) representen únicament entre el 2,5% i el 3% del parc provincial total. I en el conjunt de la Comunitat Valenciana, el percentatge cau a l'1,7% del total d'immobles residencials registrats.
Tornant al lloguer, aquest fenomen de transvasament d'oferta residencial cap a l'àmbit turístic cobra una especial intensitat en la franja litoral i en la comarca de la Vega Baixa. Municipis com Torrevella o Oriola no sols figuren en els primers llocs nacionals per concentració d'allotjaments turístics sobre el total del parc edificat, sinó que també destaquen de manera recurrent en les estadístiques del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per registrar les majors taxes de llançaments en relació amb la seua població resident.
No obstant això, mentre que a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa la proliferació de vivendes d'ús turístic ha generat una pressió asfixiant sobre el lloguer residencial (restringint l'oferta per a residents permanents i disparant els preus dels arrendaments anuals), a la costa de la Vega Baixa el model presenta un encaix sensiblement diferent. En municipis costaners del sud com Torrevella o Oriola Costa, caracteritzats per un urbanisme expansiu de grans urbanitzacions i una elevada proporció de segona residència en mans de propietaris estrangers, l'habitatge vacacional s'integra sense provocar el mateix estrangulament en l'accés al pis de llarga estada, convivint amb una demanda tradicionalment adaptada al turisme de sol i platja.
A aquest fenomen se suma l'eclosió del lloguer de temporada i per habitacions, una modalitat que segons els registres autonòmics de fiances de la Generalitat Valenciana abasta ja més de 20.000 immobles a la província. Aquest format, concentrat al voltant del campus universitari de Sant Vicent del Raspeig i les zones cèntriques de la capital i Elx, atrau la propietat per la seua menor regulació i major rendibilitat, reduint encara més l'stock disponible per a arrendaments estables a llarg termini.
L'actualització de les fonts oficials d'oferta immobiliària reflectix que el preu mitjà del metre quadrat en l'arrendament alacantí ha experimentat un creixement sostingut pròxim al 10% anual en els últims exercicis, impulsat per la forta demanda estrangera i el perfil de compradors internacionals de segona residència.
No obstant això, els indicadors de l'Institut Nacional d'Estadística sobre renda mitjana per llar situen la província d'Alacant substancialment per davall de la mitjana nacional i autonòmica en ingressos familiars. Aquesta disparitat entre salaris locals i preus de mercat internacionalitzats provoca que l'esforç financer necessari per llogar una vivenda tipus supere el 40% dels ingressos de la llar mitjana, superant àmpliament el llindar del 30% recomanat per les institucions europees per evitar el risc d'exclusió social.
A l'espera de comprovar com es traduïx el canvi de normativa aprovat ahir, cal ressaltar que el problema de l'habitatge no respon a conjuntures aïllades ni a comportaments individuals, sinó a una reestructuració profunda del mercat immobiliari.