L'Ajuntament de Villena ja ha posat en marxa la Comissió Especial del Museu de Villena (MUVI), que analitzarà el procés de museïtzació, les mesures de seguretat de la col·lecció i les condicions que van permetre la seua obertura. Les primeres compareixences se celebraran els dies 7, 14 i 21 d'octubre.
La comissió estarà presidida per l'alcalde de Villena, Fulgencio Cerdán, i comptarà amb representants del PSOE, Verdes d'Europa, Partit Popular i Vox. El seu calendari es limitarà a persones i institucions que han tingut una vinculació directa amb el projecte del museu, el seu disseny i les mesures de protecció de les peces.
Entre els compareixents figuren responsables tècnics i polítics que van participar en distintes fases del projecte. Està previst que intervinguen la directora i el tècnic de manteniment del MUVI, els responsables de la Policia Local i la Policia Autonòmica, les direccions d'obra de les dos fases de museïtzació i el responsable de l'empresa encarregada dels sistemes de seguretat.
També estan inclosos responsables de la Generalitat relacionats amb l'autorització del museu i el trasllat del Tresor de Villena. Entre ells es troben Pilar Tébar, directora general que va autoritzar ambdues actuacions; l'actual secretària autonòmica, Marta Alonso; la consellera de Cultura, Mª Carmen Ortí; el director del MARQ i el director de la Xarxa de Museus de la Generalitat. El llistat es completa amb els edils municipals que van participar en el procés.
Tota la documentació
La comissió tindrà accés a la documentació relacionada amb el MUVI i amb el seu projecte de seguretat que l'Ajuntament va remetre a la Conselleria de Cultura després d'una petició de l'administració autonòmica.
Entre estos documents es troba la informació que es va utilitzar per a validar el trasllat del Tresor de Villena, la seua exposició al públic i l'obertura definitiva del museu, que va tindre lloc en juny de 2024.
Un dels objectius plantejats per l'equip de Govern és analitzar si les actuals exigències tècniques en matèria de seguretat continuen sent adequades davant les noves modalitats i ferramentes utilitzades en robatoris de patrimoni cultural registrats en diferents museus europeus.
Els informes tècnics elaborats abans de l'obertura destacaven les mesures de protecció de l'edifici. En ells s'assenyalava que “l'edifici està dotat d'unes excel·lents mesures de seguretat tècnica” i que “el museu compta amb la instal·lació d'un potent sistema electrònic de seguretat”.
Revisar les exigències
El portaveu de l'equip de Govern, Javier Martínez, considera que les recomanacions recollides en eixos informes no tenien caràcter obligatori i qüestiona que ara s'exigisquen com si foren requisits.
“Pedir hui el màxim que exposava algun dels informes, quan l'Administració autonòmica es va conformar amb el mínim que exigia la llei en matèria de seguretat per a estos casos, això sí, un mínim elevat, és una manera de generar confusió i esmunyir el bulto”, sosté.
Martínez també reclama analitzar el paper de les distintes administracions i assegura que “cal posar l'accent en què ningú va donar la veu d'alarma prèvia”.
L'edil defensa, a més, que s'estudie un possible increment de les exigències tècniques i que es reforcen els mitjans destinats a la investigació per a facilitar el treball de la Guàrdia Civil.