Diana Morant va presentar dilluns als alcaldables del PSPV a les quatre grans ciutats de la Comunitat Valenciana, però darrere d'eixe acte es veu un mapa molt més ampli i renovat a la província d'Alacant. Huit mesos abans de les municipals de 2027, ls socialistes alacantins ja tenen perfilades quasi totes les caps de llista als municipis de més de 20.000 habitants, amb relleu generacional, perfils tècnics i, en alguns casos, fitxatges procedents de la societat civil.
L'únic gran punt d'interrogació continua sent Oriola, on una denúncia interna ha paralitzat les primàries i deixa el procés en l'aire.
El punt de partida el marquen les dos grans urbs provincials, Alacant i Elx, on el PSPV-PSOE ha apostat per dos perfils amb llarga trajectòria en el partit i en la gestió municipal. Això sí, de manera molt diferent. Mentre que en la tercera ciutat en població de la Comunitat Valenciana hi ha un consens generalitzat, en la capital de la província la candidata ha sigut imposada per la direcció nacional (autonòmica) del partit a dit.
La regidora i exalcaldessa de Castell de Guadalest (2007-2011), Trini Amorós serà la candidata socialista de la ciutat d'Alacant després d'haver exercit com a portaveu del grup municipal durant este mandat. Morant la va definir dilluns com una política “a peu de carrer” que “estima profundament la seua ciutat”, i la va situar com a peça clau per a reconstruir un projecte que va perdre l'alcaldia en 2023.
A Elx, en canvi, Héctor Díez recull el testimoni de Carlos González i es presenta com l'aposta per recuperar un govern socialista en una ciutat tradicionalment de vot d'esquerres en la qual ara governa el popular Pablo Ruz amb suport de Vox. Díez ja ha participat en la gestió municipal il·licitana des de 2011 com a regidor, encara que anteriorment "va realitzar tasques de suport administratiu en el grup municipal", segons explica el seu currículum públic. El que ve a ser un "assessor", labors que va realitzar des de 2009 a 2011.
A partir d'estos dos nous lideratges, el mapa del nou socialisme alacantí es desplega cap a altres ciutats. A Benidorm, el candidat serà Pere Rostoll, experiodista d'una capçalera provincial i cap de Premsa del ministre de Transports, Óscar Puente. La seua candidatura ha sigut confirmada després que el diputat autonòmic Mario Villar renunciara a competir en les primàries i li aplanara el camí.
Mentrestant, a Alcoi, Lorena Zamorano substituïx l'alcalde Toni Francés, que va anunciar fa poc més d'un mes que no optarà a un nou mandat després de més d'una dècada al capdavant de l'Ajuntament. Zamorano representa el relleu d'una generació que ha dominat la política alcoiana els últims anys. El seu repte serà demostrar que pot mantindre l'hegemonia socialista en una ciutat tradicionalment d'esquerres però amb un alt endeutament i un centredreta cada vegada més fort.
Torrevella, la gran metròpoli sud de la costa, tindrà a Bárbara Soler com a candidata. Soler ja ha format part de l'executiva local i es presenta com a continuïtat del projecte socialista en una ciutat marcada pels vaivens polítics dels seus antecessors els últims anys. S'enfrontarà al popular Eduardo Dolón, que ha sigut alcalde en un període interromput de 2011 a 2015 i des de 2019 fins a l'actualitat. Ni tan sols en eixe mandat intermedi el PSOE local va poder fer ombra al PP, i va haver de donar suport a un alcalde ecologista, José Manuel Dolón, que liderava un pentapartit d'esquerres que va fracassar en la gestió municipal.
A Dénia, María Josep Ripoll encapçala la candidatura amb l'objectiu de recuperar l'Alcaldia que el PP va arrabassar al PSOE en 2023, en un municipi on el turisme, el comerç i la pressió urbanística continuen sent eixos centrals del debat polític. Releva a Vicent Grimalt (alcalde des de 2015) després d'haver compartit una polèmica gestió (sobretot a la zona de la costa amb els veïns de les platges del Nord) en l'àrea de Territori del municipi.
La Vila Joiosa oferix un dels casos més cridaners d'esta renovació. Marta Mingot, vinculada durant anys a l'Associació Santa Marta i a les festes de Moros i Cristians, ha sigut elegida per unanimitat com a candidata sense que es presentara cap altra opció. El seu perfil prové de la societat civil i no de l'orgànica del partit, cosa que el PSPV presenta com una obertura del projecte a nous lideratges. Mingot substituïx a Andreu Verdú (alcalde de 2015 a 2023 i actual portaveu en l'oposició), que ja havia anunciat que no repetiria.
El Campello, Crevillent, Xàbia, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant, Pilar de la Horadada i Aspe completen el ventall de municipis on el PSPV ja té candidat únic. Yeray Hernández a El Campello, Daniel Quiñonero a Crevillent, José Chulvi a Xàbia, Antonio Cachinero a Mutxamel, Esther Donate a Sant Joan, María Teresa Valero a Pilar de la Horadada i Antonio Prieto a Aspe figuren en el llistat difós pel partit com les úniques candidatures presentades en les seues respectives localitats, cosa que fa previsible la seua proclamació automàtica una vegada es tanquen els tràmits interns. En diversos d'estos casos es tracta d'alcaldes o regidors amb experiència de gestió que busquen consolidar o recuperar governs locals per al socialisme.
L'única gran excepció a este panorama de candidats tancats és Oriola, on el procés està bloquejat. Dos aspirants, el secretari general local Luis Quesada i l'exregidor Antonio Zapata, es disputen la candidatura, però la Comissió Nacional d'Ètica del PSPV ha ajornat les primàries després que es presentara una denúncia relacionada amb l'ús de la base de dades del partit per a comunicar una candidatura. La votació, prevista inicialment per al 26 de setembre, queda sense data i deixa els socialistes oriolans a l'espera d'una resolució que podria condicionar les seues opcions en unes eleccions on el PP partix com a favorit.