La província d'Alacant concentra, una vegada més, el principal focus de població estrangera de la Comunitat Valenciana i torna a situar-se en el centre del mapa demogràfic autonòmic després de la última revisió del Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana. Les noves dades dels censos de població confirmen una realitat ja consolidada: la presència de residents de nacionalitat estrangera es distribuïx de manera molt desigual en el territori i arriba als seus màxims en diversos municipis del litoral alacantí, especialment en la Marina Alta, la Marina Baixa i la Vega Baixa.

En eixe repartiment, Rojals torna a aparéixer com el cas més extrem, amb un 68,1% de població estrangera, una xifra que il·lustra fins a quin punt determinats enclavaments de la província funcionen com a pols residencials de forta atracció internacional. La dada de Rojals no és una excepció aïllada, sinó la punta de llança d'una concentració territorial que afecta un grup ampli de municipis alacantins.

Segons la revisió difosa pel portal estadístic, hi ha 15 municipis de la Comunitat Valenciana en què més de la meitat de la població té nacionalitat estrangera, i tots ells es troben en la província d'Alacant. Esta circumstància situa la província en una posició singular dins del conjunt autonòmic i evidència que el fenomen migratori no es repartix de manera homogènia, sinó que es concentra en àrees molt concretes, vinculades en bona mesura a l'oferta turística, residencial i de segona residència, a més de l'existència de comunitats internacionals ja assentades.

Es tracta de Rojals, Sant Fulgenci, Llíber, El Poble Nou de Benitatxell, Daya Vella, Algorfa, Alcalalí, Teulada, Sant Miquel de les Salines, Calp, Murla, Fondó dels Frares, Benijòfar i Benitatxell, els que tenen major proporció de residents estrangers.

En l'extrem oposat del mapa apareixen municipis menuts i d'interior on la població estrangera és inexistent o pràcticament nul·la. Benifallim, Castell de Cabres, Xodos, Cases Baixes i Estubeny figuren amb un 0,0% de població estrangera, la qual cosa revela l'enorme distància entre els nuclis costaners i els enclavaments més despoblats de l'interior valencià.

Eixa dualitat territorial, visible des de fa anys, s'intensifica a Alacant, on el pes de la immigració internacional ha contribuït a sostindre el creixement demogràfic de diverses localitats, alhora que reforça la dependència d'un model econòmic molt vinculat a l'habitatge, el turisme i els servicis.

L'importància de la província també s'aprecia en la distribució comarcal. La Marina Alta concentra alguns dels percentatges més elevats de residents estrangers de tota la Comunitat, amb municipis que figuren de manera recurrent entre els primers llocs del rànquing autonòmic i estatal.

La Marina Baixa compartix eixe perfil, impulsada per localitats amb forta atracció residencial internacional, mentres que la Vega Baixa reunix un altre bloc important de municipis amb presència estrangera molt destacada. A este mapa se suma Fondó dels Frares, al Vinalopó Mitjà, que trenca parcialment la lògica costanera i demostra que la concentració de població forana també pot donar-se en enclavaments de l'interior pròxim, quan concorren factors residencials i de connectivitat adequats.

La tendència encaixa amb el comportament general de la Comunitat Valenciana, que continua guanyant població estrangera i supera ja el milió de residents estrangers. Però dins d'eixe creixement, Alacant marca la pauta. La província no sols lidera els municipis amb major percentatge d'estrangers, sinó que a més concentra bona part de les localitats que han experimentat increments més intensos en els últims anys.

Eixa evolució s'ha vist acompanyada per una forta diversificació de nacionalitats i per la consolidació de comunitats d'origen europeu i no comunitari, amb un pes important de residents que han triat la costa alacantina com a lloc de residència permanent o semipermanent.

Estes dades tenen implicacions directes sobre la planificació urbana, la demanda d'habitatge, la pressió sobre els servicis públics, l'ensenyament, la sanitat i la mobilitat. En municipis on la població estrangera supera el 50% o fins i tot el 60%, la gestió local ha d'adaptar-se a una realitat social complexa, multilingüe i canviant, amb necessitats específiques d'integració, atenció administrativa i cohesió comunitària. Al mateix temps, estes xifres ajuden a explicar part del dinamisme econòmic de bona part del litoral alacantí, on l'arribada i permanència de residents estrangers sosté consum, activitat immobiliària i ocupació en sectors vinculats al turisme i els servicis.