Un desokupa d'Alacant porta mesos immers en una croada judicial contra figures polítiques que han denunciat les seues actuacions. Primer va ser Mónica Oltra, a qui va guanyar en un juí, i ara Pablo Iglesias i el seu Canal Red.
El cap d'APD Security Iberia, Antonio Plana, ha interposat una querella per injúries i calúmnies a Pablo Iglesias i al seu mitjà de comunicació després de ser qualificat amb termes despectius i vinculats a la ideologia nazi.
El creador de l'empresa de Calp és un dels desokupes més coneguts del país a causa de les seues constants aparicions en mitjans de comunicació i per ser, com recorda amb orgull, "el primer en traure okupes en directes de televisió".
La repercussió dels casos en què treballa li ha fet guanyar-se tants defensors com detractors. Una de les figures recents que ha atacat el seu treball i als seus empleats ha sigut Pablo Iglesias.
Plana acusa, en una demanda a la qual ha tingut accés este diari, d'un presumpte delicte d'injúries i calúmnies a Pablo Iglesias i a altres dues persones vinculades al mitjà. Argumenta que, durant el mes d'octubre de 2025, estos mitjans i persones van difondre en diferents plataformes —especialment en X, antic Twitter— afirmacions falses sobre ell i la seua empresa.
Concretament, denuncia que el van qualificar de "nazi", "neonazi", "empresa de matons" i "prosionista".
La demanda sosté que estes qualificacions no sols pretenien perjudicar el seu negoci, sinó que també el senyalaven públicament, posant-lo en una situació de perill a ell i a la seua família.
Per estos fets, Plana sol·licita "la rectificació pública i completa d'estes afirmacions falses en els mateixos canals on es van difondre, la presentació de disculpes públiques i el pagament d'una indemnització de 40.000 euros en concepte de danys morals i reputacionals".
Segons el desokupa, els advocats d'Iglesias ja s'han posat en contacte per arribar a un acord, una possibilitat que ell descarta completament.
"Ho tenim clar: no anem a acordar res amb ningú mai, perquè han vulnerat els meus drets i han opinat sobre mi sense conéixer-me. Nosaltres operem de manera professional. Soc director de seguretat i no conec ningú més en el sector de les desocupacions que tinga este títol o que treballe sempre amb un perit judicial", sosté amb indignació.
"A mi ningú m'ha preguntat mai si vote a l'esquerra o a la dreta. No tinc cap inclinació política ni em coneixen de res com per a opinar. Em titlen de tindre una empresa de nazis quan tinc treballant amb mi persones de color, estrangers i un empleat que es va formar a l'acadèmia d'Israel i ajuda molt a eixe país. És la primera paraula que se'ls ocorre quan no fas el que ells volen", assenyala.
L'origen a Vallecas
Les acusacions d'Iglesias i dels treballadors dels seus mitjans de comunicació contra Plana i els seus companys van sorgir arran d'una actuació al barri madrileny de Vallecas el passat octubre de 2025 que va derivar en una baralla multitudinària.
Els carrers de Vallecas es van convertir en un camp de batalla amb una brutal baralla entre Bukaneros (ultras del Rayo Vallecano) i l'empresa de desocupació d'Alacant, que va deixar 16 detinguts.
Després d'una primera visita de mediació, els treballadors d'APD Security van acudir a una vivenda ocupada per un dels líders d'este grup, quan van ser emboscats per més de 30 ultres que van eixir a atacar els desokupes.
Plana recorda que estaven prestant un servei a un client a qui li havien ocupat la vivenda quan este, en acostar-se a sa casa, va ser colpejat brutalment al cap pels radicals, que li van obrir una bretxa.
"Quan vam vore que no tornava, el vam telefonar i, no sé com, va agafar el telèfon i vam escoltar els crits. En eixe moment vam baixar nou persones per una vessant propera per protegir-lo i ens van rodejar més de 40 ultres", relata Plana.
"Vam estar ajudant la Policia perquè detinguera els altres; de fet, la Policia va incautar en un gimnàs navalles, matxets, punys americans i maons", destaca.
Altres dels atacs a la seua empresa van arribar arran d'un testimoni fals del qual es va fer ressò Canal Red sobre una suposada agressió d'un dels seus treballadors a una dona okupa.
"El de la dona també s'ho han inventat tot. Se la va haver d'emportar la Guàrdia Civil en ambulància per ordre mèdica per internar-la perquè estava fora de si i es volia tirar per la finestra. Hi ha desenes d'informes policials i pericials que proven que nosaltres ni la vam tocar; era ella la que ens tirava llimes i gasolina", indica.
El mediador critica que "Pablo Iglesias ve presumint de descendir del poble quan no ha treballat en la seua vida. A base de demanar diners a la gent crea el Canal Red; li dona igual que el condemnen perquè demana almoina i, amb que tots posen un euro, paga les multes de la seua butxaca".
Juí guanyat a Oltra
Abans d'Iglesias, Plana ja va haver de veure's les cares als jutjats amb Mónica Oltra, qui va presentar l'acusació del diputat de Compromís Alberto Ibáñez per un presumpte delicte lleu de coaccions i amenaces.
La sentència, a la qual ha tingut accés este diari, sosté que el 24 de juliol de 2025 el diputat Alberto Ibáñez "va intentar accedir a un edifici al carrer Sogueros de València per parlar amb la víctima d'un possible desallotjament. Allí es va trobar amb un control d'accés realitzat per tres persones d'APD Security Iberia, l'empresa d'Antonio Plana, contractada pel fons d'inversió propietari de l'immoble".
El denunciant assegurava que, en eixir de l'edifici, "el van agarrar fortament del braç i que el responsable de seguretat el va amenaçar dient-li: '...si presentes una denúncia esta nit anirem a ta casa, que saps on vius i et tenim gravat...'".
No obstant això, la jutgessa va sentenciar que no hi hagué proves concloents que avalaren l'acusació.
"Van ajornar el juí al·legant que estaven malalts i, quan els vaig guanyar, es van callar tots. Jo, com a director de seguretat i avalat per la Policia Nacional, tenia autorització per a fer els controls d'accés i vaig complir les normes a rajatabla", sentencia el mediador, qui, a pesar de totes les traves, pensa "continuar defensant la propietat privada".