Quatre organitzacions civils damnificades per la paràlisi legislativa en la Cambra Baixa han sumat forces en un espai de concertació social denominat el Front Cívic per la Qualitat Democràtica. El col·lectiu ha registrat una petició formal emparada en el dret constitucional de petició davant la Mesa del Congrés dels Diputats, assenyalant de manera directa i individualitzada als cinc membres del PSOE i Sumar que ostenten la majoria de vot en este òrgan. Com recorda el seu coordinador, Antonio Subiela, el Tribunal Constitucional ja ha declarat contràries a la llei estes pràctiques de la Mesa del Congrés.
Les quatre associacions acusen la Mesa d'executar una estratègia de paràlisi sistemàtica mitjançant pròrrogues automàtiques i injustificades que mantenen "congelades en el temps" diverses reformes d'extraordinari calat social.
Entre els col·lectius integrats en este front destaca la Associació en Defensa de les Platges Nord de Dénia, que actua en representació dels ciutadans afectats pels polèmics deslindes i iniciatives del litoral. La reforma de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes es troba atrapada en un bucle de terminis que impedix el seu debat. En el Senat ja es va aprovar la seua reforma i hi ha majoria suficient en el Congrés per a aprovar-la també, però no es tramita.
Segons denuncia l'escrit del Front Cívic, la prolongació sistemàtica dels terminis d'esmenes genera una "dilació desproporcionada en la tramitació parlamentària, provocant situacions de desemparament i bloqueig fàctic".
Per als veïns de les costes alacantines, este retard prolonga el limbe jurídic sobre els seus habitatges davant la gestió de deslindes unilaterals de la Direcció General de Costes. Les associacions civils denuncien que este instrument organitzatiu s'està utilitzant de fet com un "mecanisme de veto temporal indeterminat" , desnaturalitzant les funcions de la Cambra.
La problemàtica del litoral no és un cas aïllat. El Front Cívic detalla en la seua queixa altres tres proposicions de llei que patixen idèntica paràlisi institucional per motius estrictament polítics: La proposició de Llei per a l'exempció fiscal de les ajudes percebudes pels afectats per la talidomida, promoguda per l'associació AVITE; i la proposta per a l'aplicació del tipus d'IVA reduït del 10% al sector de la imatge personal (perruquers, essencialment).
El col·lectiu de funcionaris de presons representat pel sindicat TAMPM ("El teu Abandó em Pot Matar") també es troba entre els signants. El cas dels funcionaris de presons es referix a la Proposició de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 1/1979 General Penitenciària. A diferència de les altres, esta iniciativa parlamentària sí que va arribar a desbloquejar-se recentment i va ser aprovada de manera fulminant en la Comissió d'Interior. Per això mateix, el Front Cívic l'utilitza com la "evidència material" que, en quant cessa el bloqueig artificial dels terminis, el procediment legislatiu discorre amb absoluta normalitat.
El text enfatitza que estes pràctiques col·lisionen amb l'orde constitucional. S'advertix que un instrument reglamentari intern subordinat no pot acabar produint efectes materials capaços de "buidar de contingut drets i garanties reconeguts per la pròpia Norma Fonamental" , vulnerant de manera directa el dret a la participació política consagrat en l'article 23 de la Constitució.
La recent Sentència 32/2026 del Ple del Tribunal Constitucional, dictada el 14 d'abril de 2026, va establir de manera contundent que l'ús automàtic i mancat de motivació de les pròrrogues d'esmenes "desnaturalitza la funció d'esta potestat reglamentària" i "obstruïx de manera il·legítima la tramitació legislativa".
Més pressió del Senat
En un ambient de màxima tensió parlamentària i davant la mirada atenta de més de 60 representants municipals i veïnals dels litorals més afectats del territori nacional -incloent delegacions de l'Associació en Defensa de les Platges Nord de Dénia, Morro de Gos d'Orpesa, Gandia, Guardamar, Elx i Moncòfar integrades en el moviment Som Mediterrania-, el Ple del Senat va aprovar dimecres passat una contundent moció que exigix al Govern d'Espanya (PSOE-Sumar) la paralització immediata dels expedients de deslinde i demolició en la costa.
La iniciativa, defensada pel senador del PP Francisco Bernabé, va tirar avant gràcies als vots favorables del PP, Junts, PNB, Coalició Canària i l'Agrupació Herreña. El bloc governamental compost pel PSOE i Sumar va votar en contra, mentre que formacions com ERC, Bildu, BNG i Vox van optar per l'abstenció. Compromís, per la seua banda, es va absentar del debat i de la votació.
Es tractava d'un front comú contra la "expropiació encoberta" per Reglament. El nucli del debat va girar entorn del intent del Ministeri per a la Transició Ecològica de modificar el Reglament de Costes per via de decret, un moviment que l'oposició i els col·lectius civils qualifiquen de "disbarat" unilateral que esquiva el debat parlamentari real.
Durant les intervencions dels grups que van donar suport o es van abstindre en la moció, es va consolidar un argument tècnic i polític: aprovar el decret és una vulneració de la jerarquia normativa.
Senadors del PP i del Grup Mixt van coincidir que l'Executiu pretén utilitzar una norma de desenvolupament (un reglament) per a alterar de manera retroactiva el règim del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT) i buidar la Llei de Costes. Van denunciar que això suposa una "expropiació encoberta" de drets consolidats i un atac directe a la propietat privada i a la seguretat jurídica.
El PNB i Esquerra Confederal van criticar amb duresa l'exigu termini de 22 dies atorgat pel Ministeri per a la consulta pública, qualificant-lo com la prova evident que el Govern actua d'esquena al territori. Van augurar, a més, que la justícia (el Tribunal Suprem) tornarà a tombar la reforma com ja va ocórrer en 2022.
També es va censurar unànimement que el Govern pretenga legislar a colp de reglament mentre manté bloquejada des de fa 27 mesos en la Mesa del Congrés -sota el batejat "congelador d'Armengol"- la reforma de la llei aprovada originalment pel Senat per a protegir els nuclis urbans tradicionals
A través d'una esmena d'addició del Grup Popular, el text definitiu exigix de manera urgent una moratòria total de tots els procediments de deslinde actualment en curs, suspenent temporalment qualsevol acció de reversió, caducitat o demolició promoguda pel Govern.
Així mateix, els representants de les comunitats autònomes de Canàries i Galícia van fer especial èmfasi en la necessitat de que l'Estat formalitze de manera plena les transferències de competències en matèria d'ordenació del litoral i gestió de concessions.
Per contra, el PSOE, a través del senador Valbuena, es va quedar a soles en la defensa de la gestió governamental. Els socialistes van argumentar que la reforma del reglament ve imposada per una normativa superior europea i van defendre que la llei vigent (de l'etapa del PP en 2013) dona la raó a l'Administració en el 95% dels casos.