La tensió política i competencial entre el Govern d'Espanya i les autonomies amb costa ha arribat al seu punt de màxima ebullició. En un moviment estratègic i sense precedents, coordinat al mil·límetre en els últims dies, la Generalitat Valenciana ha presentat un requeriment formal dirigit a Sara Aagesen, ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i presidenta de la Conferència Sectorial de Medi Ambient. L'escrit, signat de puny i lletra pel vicepresident tercer i conseller Vicente Martínez Mus, no és una mera queixa administrativa. Es tracta d'un órdago polític de primer nivell.
La resposta del Ministeri per a la Transició Ecològica a este desafiament autonòmic ha sigut taxativa, elevant la tensió institucional a nivells mai vistos. Coincidint amb la celebració de la cimera este dilluns 22 de juny de 2026, fonts de la Generalitat Valenciana han confirmat que el Govern central ha vetat de manera fulminant la proposta encapçalada pel Consell.
Malgrat que el bloc de regions litorals havia presentat l'escrit formal complint estrictament amb els terminis i requisits que marca el reglament intern de l'òrgan de cooperació, la presidència en mans del Ministeri ha decidit ignorar la petició, impedint que els dos punts decisius foren tan sols debatuts en la reunió. Este portó administratiu no sols confirma el "plantejament obstructiu" que el Consell venia denunciant en els seus informes interns, sinó que dinamita el principi de lleialtat institucional en furtar a les comunitats autònomes el dret reglamentari a debatre unes reformes estatals que interferixen directament en la gestió de les seues platges i la seua economia marítima.
Este órdago està recolzat per un potent front comú de comunitats autònomes que representen, d'acord amb la legalitat, "almenys a la tercera part dels membres de la Conferència Sectorial de Medi Ambient". L'objectiu és taxatiu i urgent: forçar la inclusió per via d'urgència de dos punts "decisius" en l'ordre del dia de la reunió per a bloquejar de manera immediata els plans de l'Executiu central sobre l'espai costaner i marítim.
Este pas avant de la Generalitat no es produïx en el buit, sinó que és la conseqüència directa de un llarg historial de desencontres que arranca des de l'aprovació de la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana. Després de patir el recurs d'inconstitucionalitat de la Moncloa contra els nuclis etnològics i denunciar que Madrid pretenia imposar una tutela impropia per a "buidar de contingut" les transferències de gestió exigint informes vinculants en tot el seu territori, València ha decidit passar a l'ofensiva global.
La Generalitat ha comprés que el vertader blindatge del seu autogovern marítim no es dirimix únicament en els tribunals, sinó aturant la maquinària legislativa del Ministeri abans que aprove per Reial Decret uns canvis reglamentaris que lesionen directament l'autonomia de gestió regional.
La principal reclamació del bloc autonòmic se centra en la "suspensió de la tramitació del Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reial Decret 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament General de Costes". Les autonomies litorals denuncien que s'enfronten a un escenari d'opacitat inadmissible per part de la ministra Aagesen.
En el text sobre els antecedents de la proposta valenciana es destapa un dur retret institucional en assegurar que, malgrat l'enorme rellevància dels canvis plantejats, "les comunitats autònomes no han sigut informades formalment del seu contingut en el si de la Conferència Sectorial de Medi Ambient, ni s'ha sotmés la iniciativa a coneixement d'este òrgan de cooperació".
Al juí dels signants, esta forma de procedir trenca de ple l'ordenament actual i "les funcions que li atribuïx l'article 9 del seu Reglament Intern respecte d'aquells projectes reglamentaris que afecten de manera directa l'àmbit competencial d'altres administracions públiques".
El greuge adquirix tons de clam territorial quan el mateix document recorda la profunda transformació descentralitzadora que viu Espanya. El text recalca que "la pràctica totalitat de les comunitats autònomes litorals han assumit o es troben immerses en processos d'assumpció de competències en matèria d'ordenació i gestió del litoral".
De fet, la radiografia que exposa el Consell valencià davant del Ministeri és incontestable: "en concret, de les deu comunitats autònomes amb litoral, huit ja compten amb dites competències transferides o han formalitzat la seua sol·licitud, quedant únicament pendents la Regió de Múrcia i el Principat d'Astúries".
Amb este percentatge aclaparador de la perifèria gestionant les platges, els signants insistixen que qualsevol modificació de les regles del joc "presenta una evident incidència sobre l'àmbit competencial autonòmic i requerix necessàriament dels mecanismes de cooperació i participació previstos".
L'ofensiva no es deté en les platges, sinó que s'endinsa mar endins per a torpedejar un segon decret ministerial que ha passat desapercebut per a l'opinió pública però que té un enorme impacte econòmic i tècnic. Es tracta de la sol·licitud per a la "suspensió de la tramitació del Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reial Decret 79/2019, de 22 de febrer, pel qual es regula l'informe de compatibilitat i s'establixen els criteris de compatibilitat amb les estratègies marines".
El Consell argumenta que este marc legal regula un potent "mecanisme de control i informe previ amb capacitat per a condicionar el desenvolupament de nombroses actuacions públiques i privades". Des de la col·locació d'instal·lacions en el fons de la mar fins als abocaments en qualsevol de les demarcacions marítimes espanyoles es veuen afectats per este text, la qual cosa repercutix directament en competències exclusives autonòmiques que abasten des dels "ports, aqüicultura, pesca, medi ambient, ordenació del territori o infraestructures".
Per tot això, l'escrit de la Generalitat conclou amb dos resolucions decisòries taxatives destinades a paralitzar de manera immediata els dos projectes del Govern. L'aliança de comunitats autònomes litorals advertix que no tolerarà més imposicions sense debat i fonamenta la seua petició de suspendre el Reglament de Costes "al considerar que una reforma d'esta transcendència requerix un ampli consens institucional i un escenari previ d'estabilitat i seguretat jurídica, inclòs, si és el cas, el corresponent debat i modificació del marc legal aplicable".