La Generalitat Valenciana ultima aquests dies els plecs del concurs internacional d'idees per al disseny del futur parc inundable. Un projecte anunciat l'estiu passat com una infraestructura per fer front a episodis semblants a la dana del 29 d'octubre de 2024 que es va cobrar 230 víctimes mortals.
La Vicepresidència tercera i Conselleria per a la Recuperació que dirigeix Vicente Martínez Mus té intenció de licitar el concurs en les pròximes setmanes, amb la idea que puga publicar-se en la Plataforma de Contractació de l'Estat als mesos d'estiu, encara que bé podria acabar demorant-se al mes de setembre.
El concurs tindrà caràcter internacional perquè les empreses interessades i experts paisatgistes i urbanistes de tot el món puguen presentar els seus projectes. D'entre tots ells, s'elegiran tres finalistes d'entre els quals s'escollirà el disseny guanyador.
Per poder iniciar la redacció dels plecs del concurs, la Generalitat ha hagut de consensuar tant amb els ajuntaments afectats com amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) la delimitació dels terrenys pels quals discorrerà el parc.
El fet que es realitze un projecte de disseny global respon a la necessitat que el projecte tinga certa unitat, tot i que es vaja a desenvolupar per trams i fases. No debades, l'executiu autonòmic ha optat per dividir les actuacions sobre el terreny en 18 trams donada la seua magnitud.
El projecte, format per dos corredors verds al llarg de les ribes de l'antic llit del Túria i del barranc del Poyo, compta amb una extensió de 1.500 hectàrees. En el seu conjunt, l'obra tindrà 73 quilòmetres de llarg i té com a objectiu actuar com a zona de laminació davant futures riuades.
Per aquest motiu, el Govern valencià ha decidit dividir les actuacions que s'hauran de realitzar per donar vida al parc en un total de 18 sectors. El primer d'ells és el més extens, el de Pla de Quart, amb un total de 726,9 hectàrees de prolongació.
La seua extensió és la més rellevant de tots els trams: és més gran que la ciutat de San Marino o que el mateix Hyde Park de Londres, i equival a 14 vegades els Jardins de Vivers.
El terreny pertany a Quart de Poblet, però es troba envoltat pels municipis de Riba-roja, Aldaia, Xiva, Torrent i Alaquàs. Tots ells, afectats per la riuada de 2024.
La majoria de sòl d'aquesta pastilla de terreny és sòl rústic que va quedar especialment afectat per la riuada que va arrasar principalment municipis de la província de València.
La majoria són antics cultius que a poc a poc han quedat abandonats, si bé alguns pocs continuen en actiu. Junt a les zones de cultiu, també hi ha altres espais de muntanya baixa amb vegetació poc controlada.
Tots aquests factors fan que aquesta zona reunisca les condicions idònies per ser el primer sector del projecte a desenvolupar-se, ja que té capacitat per retenir gran quantitat d'aigua, d'absorbir-la com si fora una esponja en episodis de pluges intenses.
Amb això, podria reduir la quantitat d'aigua que poguera arribar als nuclis urbans en cas que un episodi com el del 29 d'octubre de 2024 tornara a produir-se.
Expropiacions de terreny
Per poder iniciar les actuacions, serà necessari que prèviament la Generalitat expropie els terrenys. En el cas d'aquest primer sector, es calcula que la xifra ascendiria a 75 milions d'euros, si bé des del Consell sostenen que la quantitat global acabarà incrementant-se amb el cost de la resta de trams.
Encara que es tracte d'espais més menuts, la veritat és que hi ha terrenys que tenen un valor més elevat. Per exemple, aquells que limiten o travessen nuclis urbans, on el preu del sòl és molt més alt.
Respecte a les expropiacions en aquestes zones, l'administració encara no ha realitzat cap estimació. Però sens dubte elevaran la quantitat total a abonar als propietaris.
El motiu pel qual el Govern valencià ha optat per 'trossejar' el recorregut del parc no és altre que intentar agilitzar l'execució de les obres en cadascun d'ells, de manera que no s'eternitze el seu desenvolupament.
A més, això permetria licitar l'execució de plans en diversos trams de manera simultània i no esperar a la finalització d'un per a l'inici del següent.
Fins que es convoque i resolga el concurs d'idees que done certa unitat al projecte, el Govern valencià té algunes idees del que s'ha d'abordar en cadascun dels espais. El tram 8, com el 1, per exemple, és un altre dels més desenvolupats en aquest sentit.
La idea és crear-hi un gran parc que puga connectar València amb la seua àrea metropolitana i municipis com Benetússer, Alfafar, Sedaví o Paiporta.
Serà la segona àrea verda de la ciutat per extensió, per darrere del Jardí del Túria, però per davant de Vivers i servirà per cosir València amb l'Horta Sud.
L'executiu autonòmic obri ací el ventall de possibilitats sobre les dotacions que podrà acollir: cultius, boscos, un passeig anular al costat d'una ciclovia, zones d'aparcament per a residents contigües al parc o fins i tot el desenvolupament de habitatge públic, que és un dels grans problemes actuals.
Una ciclovia per connectar
Més enllà de les intervencions que es facen a cada lloc, la Generalitat té a més la intenció de poder connectar tot el parc inundable i les zones zero de la dana amb una gran ciclovia, tal com va avançar EL ESPAÑOL.
El model a seguir és el del Lakefront Trail de Chicago, un sender pavimentat de 29 quilòmetres que limita amb la costa del llac Michigan. Recórrer-lo se situa en el 'top 10' de coses a fer si visites aquesta ciutat d'Illinois, segons les millors guies de viatges.
El seu disseny connecta diversos punts de la ciutat i permet descongestionar el trànsit, que els veïns es desplacen en bicicletes, patins o patinets i alhora aborda els problemes de drenatge local, o el desbordament ocasional d'onades, comuns en parcs lacustres.