La paella valenciana és un dels plats que menys modificacions admet dins de la gastronomia espanyola. Encara que alguns cuiners afegixen xicotets detalls per a donar-li el seu toc personal, els experts coincidixen en certs aspectes indispensables per a preparar la recepta tradicional.
Per a preparar l'autèntica paella valenciana no cal recórrer a un caldo preparat prèviament, ja que el sabor s'ha de construir en la mateixa paella, a partir dels ingredients i de l'aigua de cocció.
Un dels defensors més clars d'esta tècnica és Arturo Roig, cuiner valencià guanyador del premi 'Arrosser del Futur' en 2025, que defensa en concret que "la paella valenciana es fa amb aigua i no amb caldo" perquè l'objectiu és preservar el sabor dels productes utilitzats.
Per a Roig, a més, un dels principals errors està en no elaborar correctament el sofregit, ja que és on comença a construir-se el sabor del plat.
És una cosa en què també coincidix el cuiner valencià Vicent Rioja, un dels grans especialistes de la terreta en paella tradicional.
El cuiner de Benissanó sosté que "la paella es fa només amb aigua i un bon sofregit", defensant que el fons es genera durant la mateixa cocció.
La seua recepta aposta per productes de proximitat i per respectar el protagonisme de cada ingredient, sense que cap domine excessivament el resultat final.
Per la seua banda, el reconegut cuiner Quique Dacosta considera fonamental que el caldo estiga prou saborós abans d'incorporar l'arròs, i assenyala que la clau està a aconseguir una ebullició contínua durant la cocció.
En el seu mètode, els primers minuts requerixen un foc fort abans de reduir progressivament la potència.
Dacosta també recomana utilitzar arròs amb Denominació d'Origen València per la seua capacitat d'absorbir els sabors i alliberar poca fècula.
Segons explica, l'arròs s'ha d'incorporar quan la paella ja està bullint i, des d'eixe moment, comença una cocció decisiva d'aproximadament vint minuts.
La proporció d'aigua tampoc és una ciència completament exacta. Algunes referències situen la mesura orientativa al voltant de tres gots d'aigua per cada un d'arròs, encara que els mateixos cuiners advertixen que el foc, el recipient i les condicions de cocció poden modificar la quantitat necessària.