El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 7 de València ha avalat el cessament del que va ser cap de Servei de Medi Ambient de la Diputació de València entre maig de 2022 i juny de 2025, durant el segon Govern del Botànic que integraven PSPV i Compromís.
El tribunal ha desestimat el recurs presentat per l'alt funcionari, R.B., contra la seua destitució en considerar que la corporació provincial que dirigeix Vicente Mompó va justificar la pèrdua de confiança que va motivar la seua eixida. "Sí està motivada -la decisió de cessament- i no és arbitrària", exposa la sentència de la jutgessa.
La institució, convé recordar, va cessar este empleat públic en juliol de 2025 del càrrec que ocupava des de feia tres anys després de ser nomenat per lliure designació per la vicepresidència que aleshores ocupava Compromís.
Entre els arguments que va esgrimir la Diputació de València per a motivar el cessament es trobaven "les deficiències de la gestió administrativa en l'expedient de Montitxelvo observades per la Secretaria de la Diputació".
Així com també "el nombre elevat de reparos emesos per la Intervenció Provincial" en què manifestava la seua "disconformitat amb la tramitació seguida en la restauració forestal" de l'entorn després de l'incendi que es va produir en novembre de 2023, que va calcinar 2.500 hectàrees.
L'expedient va derivar en una investigació de la Fiscalia per la contractació d'emergència de diverses empreses i el pagament de 1,5 milions d'euros per a actuar en uns terrenys que majoritàriament eren privats.
No obstant això, la corporació provincial també va justificar el cessament de l'alt funcionari en la responsabilitat que tenia en el "funcionament departamental, la activitat i dotació de personal", advertien, no responia "als requisits d'agilitat i eficàcia requerits".
El funcionari va impugnar la decisió adoptada pel nou Govern de Vicente Mompó, que no sols va acordar apartar-lo de les seues responsabilitats. També que no fora adscrit a un altre lloc de la corporació provincial, per la qual cosa havia de tornar a la seua Administració d'origen, la Generalitat Valenciana.
En la seua demanda, l'excap de servei de Medi Ambient sostenia que la resolució del nou govern no s'havia argumentat de manera objectiva i va demanar tornar al seu lloc, així com que se li abonaren les diferències retributives des de la seua eixida. Una indemnització que xifrava en 5.505,83 euros.
El jutjat, però, ha considerat que la Diputació va exposar raons concretes per a adoptar la decisió. Entre elles, els reparos i deficiències advertides pels seus habilitats nacionals en l'expedient de Montitxelvo, així com els problemes en el funcionament del departament del qual era responsable.
Els reparos a la despesa d'1,5M
L'incendi de Montitxelvo es va produir en novembre de 2023 i va afectar huit municipis. Més de mig any després, en juliol de 2024, la Diputació va declarar la urgència de les actuacions per a regenerar la zona afectada.
No obstant això, l'operació no va estar exempta de polèmica perquè bona part dels terrenys cremats eren privats. Segons va publicar eldiario.es, al voltant de 1.400 de les més de 2.000 hectàrees sobre les quals es van projectar les actuacions corresponien a propietats particulars.
L'Intervenció va qüestionar aleshores tant la tramitació administrativa com l'execució dels treballs sense disposar dels convenis amb els propietaris. També va advertir de la necessitat de diferenciar les parcel·les segons la seua titularitat, així com de comptar amb l'"instrument jurídic adequat" per a justificar les actuacions en sòl privat.
L'expedient, així, va acumular diversos informes desfavorables. Entre les incidències assenyalades per la Intervenció i la Secretaria figuraven la manca de formalització de contractes, l'absència de documentació, l'incompliment de terminis o errors en l'aplicació pressupostària.
Amb tot, la Fiscalia va acabar obrint diligències després d'una denúncia de la portaveu de Compromís en la Diputació, Dolors Gimeno, per a esclarir si eixes actuacions podien tindre rellevància penal.
Medi Ambient, per la seua banda, va defensar que les actuacions responien a una situació d'emergència i a l'interés general, amb l'objectiu de reduir el risc de nous incendis. Mentrestant, la Intervenció, replicava que els propietaris tenien obligacions legals en matèria de prevenció i havien d'aclarir-se les condicions que permetien assumir amb fons públics els treballs en els seus terrenys.
17 informes en contra
En la sentència, la jutgessa posa el focus en la gestió administrativa de l'expedient. Assenyala que la Intervenció va arribar a emetre fins a 17 informes de disconformitat relacionats amb la manca de formalització de contractes, l'absència de documents, els incompliments de terminis i els errors pressupostaris.
A això es van sumar els retards tant en l'inici com durant la tramitació de l'expedient. Unes incidències que la magistrada considera que recolzen els arguments de l'Administració sobre la manca d'agilitat i eficàcia en el funcionament del servei.
Si bé la sentència reconeix que la manca de personal va poder explicar alguns dels retards, també considera que no justifica per si sola el conjunt de problemes trobats ni la "manca de capacitat de direcció, coordinació i resposta" del servei.
Un altre dels arguments que el jutjat considera justificats és la necessitat de cobrir la direcció amb un perfil més jurídic. El decret de cessament plantejava la necessitat de comptar amb un perfil d'este tipus, ja que això hauria permés agilitzar la tramitació dels expedients.
La sentència, amb tot, recorda que els llocs obtinguts mitjançant el sistema de "lliure designació poden ser objecte de cessament discrecional", encara que l'administració estiga "obligada a explicar els motius" de la seua decisió.
En este cas, conclou que la Diputació va identificar deficiències concretes vinculades al treball del funcionari que proven la pèrdua de confiança. La sentència, en qualsevol cas, no és ferma i contra ella cap recurs d'apel·lació.