L'educació valenciana va tornar este dimecres a les aules. I ho va fer sense haver tancat el conflicte que va enfrontar la Generalitat Valenciana i els sindicats docents durant l'últim trimestre del curs passat.

L'increment retributiu que va aprovar este dimarts el Govern valencià in extremis —a les portes de la tornada al col·le i que s'interpreta com un gest per a tendir ponts amb el sector—, no ha servit per a rebaixar la tensió que va quedar soterrada amb la suspensió de la vaga indefinida i l'arribada de les vacances d'estiu.

Per a mostra, representants de STEPV, UGT-PV i CCOO-PV van anunciar este dimecres diferents mobilitzacions amb motiu de l'inici de curs 2026/2027. La primera serà una marxa a València la vesprada de l'11 de setembre.

Només 24 hores després, el dia 12, s'espera una manifestació a les tres capitals de província. I a esta se sumaran altres tipus de protestes puntuals, com un concert baix el lema "Manifesta per l'educació pública" a Llíria el 3 d'octubre.

Amb este teló de fons, la Plataforma per l'Ensenyament Públic va fer una crida perquè la convocatòria de dissabte siga "massiva" i permeta llançar un missatge al Consell: que les reivindicacions que es van formular durant l'atur indefinit "es continuen arrossegant" i estan lluny de convertir-se en una realitat.

Al seu torn, el portaveu del sindicat majoritari, Marc Candela, va insistir que, a pesar de les mesures aprovades pel Govern com la pujada salarial, encara falten "més avanços" perquè els que es van produir durant les negociacions de maig "no van ser suficients".

"L'acord retributiu és clarament insuficient perquè no avança prou en la recuperació del poder adquisitiu perdut", va reiterar el coordinador sindical de la mà dels portaveus Kilian Cuerda (UGT) i Óscar Ortiz (CCOO).

"No s'ha avançat en absolut i tot continua igual", van protestar en relació als acords que van quedar pendents. Es referien, així, a la reducció de ràtios, l'ampliació de plantilles de professorat, el foment de l'ús del valencià, millores en inclusió, Formació Professional, o infraestructures i salari.

Després de cinc setmanes de vaga, la Conselleria d'Educació i els representants dels docents tan sols van aconseguir arribar a un acord per a reduir la càrrega burocràtica. Només ANPE va decidir no secundar-lo, però tot i això va ser l'únic document que va generar cert consens.

De manera paral·lela, CSIF va donar suport a l'acord sobre el valencià i, junt amb ANPE, a l'acord de millora salarial. Este contemplava un augment de 200 euros bruts mensuals fins a 2028. És a dir, que la seua aplicació seria progressiva: 75 euros des d'este mes de setembre, altres 75 euros en gener de 2027 i els 50 restants en gener de 2028.

No obstant això, la seua execució va quedar en l'aire dies després de suspendre's la vaga indefinida. En una entrevista a À Punt, la consellera del ram, Carmen Ortí, va assegurar que al Govern valencià li "agradaria" que la mesura es fera efectiva en setembre. No obstant això, no va donar per fet que fora a ser així.

Hores més tard, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va anunciar que posaria en marxa tres dels acords tot i no haver aconseguit el suport sindical: la reducció de ràtios progressiva, la contractació de 7.742 nous professors i un pla dotat amb 140 milions d'euros per a climatitzar aules, EduClima.

Entre estes, no va incloure la pujada de sou, pel que es va generar un important rebombori entre els docents, que van exigir saber si s'anava a pagar o no en setembre eixa millora i van advertir que la vaga s'havia suspés i no desconvocat. En definitiva, van amagar amb tornar-la a convocar a l'inici de curs.

Una negociació pendent

Amb tot, les mobilitzacions anunciades ara evidencien que la fractura entre l'Administració i les organitzacions que no van subscriure l'acord retributiu continua oberta i ni la treva de l'estiu, ni la pujada de sou aprovada ha portat la pau sindical.

Com tampoc el pla de xoc per a climatitzar aules de manera provisional que es va posar en marxa en juliol amb el repartiment de 16 milions d'euros entre tots els centres públics de la Comunitat Valenciana amb els quals els col·legis i instituts podran adquirir equips portàtils d'aire per a reduir les temperatures a les aules.

Des de la Generalitat asseguren que continuaran la seua fulla de ruta —aplicar la reducció de ràtios, augment de plantilles i el Pla EduClima—, però es mostren oberts a negociar amb els sindicats i el mateix Llorca va demanar este dimecres a les organitzacions que tinguen "la mateixa voluntat —que el Consell— d'arribar a acords".

STEPV, UGT i CCOO, mentrestant, demanen a Educació continuar negociant perquè les millores en marxa són, al seu juí, insuficients. Unes negociacions que marcaran el curs acabat d'inaugurar, i que també condicionaran sense dubte les eleccions sindicals previstes per al pròxim 3 de desembre.

Informe PISA

En el primer dia de curs, els sindicats van voler vincular a més el resultat de l'informe PISA a la Comunitat Valenciana amb la "falta d'inversions que ha viscut durant anys l'educació pública", segons Cuerda (UGT).

"Quan hi ha retallades en infraestructures, no fas inversions durant anys... al final qui ho patix és l'alumnat. L'informe és un senyal d'alarma", va assenyalar.

Per la seua part, des del Consell assenyalen al Govern central pels canvis normatius introduïts en els últims anys, així com a l'Executiu del Botànic que integraven PSPV i Compromís, que van governar entre el 2015 i el 2023.

L'informe analitza el nivell dels alumnes espanyols de 15 anys en àrees com Matemàtiques, Ciència o Lectura. Els alumnes valencians han marcat el pitjor resultat de la seua història i el tercer més baix a nivell nacional, només per davant de Ceuta i Melilla.

El portaveu de l'Executiu autonòmic, Miguel Barrachina, va responsabilitzar d'estos resultats al Govern pel canvi normatiu en la LOMLOE i al Consell de Ximo Puig, atés que les proves "avaluaven aquells xiquets que van començar l'educació primària just l'any 2015, el de l'arribada de Puig al govern".