La Fiscalia ha recorregut la sentència de l'Audiència Provincial de València que el passat juny va absoldre dels delictes de prevaricació, suborn i malversació als cinc acusats de la peça E del cas Taula, centrada en les presumptes irregularitats en l'adjudicació de diversos contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2007.
Es tractava de Marcos Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa -el conegut com 'yonqui dels diners'-; Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just; i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries: Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.
Després d'analitzar la prova practicada durant el juí, que es va celebrar entre els dies 26 de gener i 19 de febrer d'enguany, el tribunal va concloure que no hi havia proves de l'amaño d'eixes contractacions ni del cobrament de comissions il·legals o 'mordides' a canvi.
En el seu recurs, Anticorrupció discrepa que els magistrats consideraren prescrit el delicte continuat de malversació de cabals públics per a Marcos Benavent i Vicente Burgos. També que entengueren que es va formular acusació contra ells sense que foren imputats expressament per este delicte.
"Entenem, al contrari que la Sala, que els dos acusats van prestar declaració en fase d'instrucció pels fets encaixables en el delicte de malversació, per la qual cosa l'acusació ni ha prescrit ni pot considerar-se sorprenent", assenyala la Fiscalia.
Anticorrupció mostra igualment la seua disconformitat amb l'Audiència en el fet que la sentència concloguera que Marcos Benavent no és funcionari públic i per això, entre altres motius, procedia a la seua absolució pel delicte continuat de prevaricació administrativa o un delicte continuat de suborn.
La Fiscalia retreu, igualment, que se li privara del que valora com una pràctica de prova essencial durant el juí. Així, va demanar l'audició de la declaració efectuada per Marcos Benavent en el jutjat d'instrucció en contradir-se amb les seues afirmacions en el juí, però la Sala ho va denegar "per no considerar-se ajustada a la normativa ni necessària".
Eixa prova, insistix el Ministeri Públic, era fonamental "per a destruir la presumpció d'innocència de tots els acusats", atés que "l'absència de valoració de la declaració judicial de Benavent va afectar el conjunt de la valoració efectuada".