La renovació dels òrgans estatutaris de la Comunitat Valenciana s'ha convertit en un dels grans assumptes pendents de Les Corts. El que va començar com un desacord polític heretat de la passada legislatura ha travessat pràcticament el mandat actual sense una solució a la vista.
La Sindicatura de Comptes i el Consell Jurídic Consultiu porten anys en funcions esperant que el parlament renove els mandats dels seus integrants. A ells s'afegeix també el Consell de l'Audiovisual i part del Consell de Transparència.
Malgrat haver-se renovat en març després de sis anys en situació d'interinitat, la defunció del conseller Vicente Fernández en juliol va deixar una vacant que els partits hauran de resoldre. En desembre, s'adherirà a esta tessitura el Síndic de Greuges.
La situació de paràlisi arriba ara a un punt especialment delicat, ja que el calendari actual juga clarament en contra de qualsevol intent de desbloqueig.
En setembre, amb l'inici del curs polític després de les vacances d'estiu, els partits comptaran amb poc més de huit mesos per a preparar-se per a les eleccions autonòmiques de maig de 2027.
I a mesura que s'acoste la cita a les urnes, els partits començaran a centrar-se en l'elaboració dels seus programes, actes de partit en municipis per a captar vots, i negociar candidatures i llistes electorals, entre moltes altres coses que tenen més a vore amb la vida orgànica que amb la institucional.
Amb este escenari, afrontar una negociació sobre repartiment de llocs entre les distintes forces polítiques no resulta fàcil. I per a mostra, el final de la legislatura passada: el PP no va voler tancar cap acord amb el bloc d'esquerres per al Jurídic o la Sindicatura de Comptes davant les expectatives electorals que llançaven les enquestes.
Hemicícle de Les Corts.
No debades, en aquell moment els populars comptaven amb 19 escons, mentre PSPV amb 27, Compromís 17 i Podem, 8. Junts sumaven 52 escons, la qual cosa haguera provocat que al Partit Popular li corresponera designar una quantitat de llocs menor en els òrgans que es trobaven ja aleshores en funcions.
Per això, van preferir esperar a abordar esta qüestió passades les eleccions, amb l'esperança d'obtindre una millor representació parlamentària, tal com vaticinaven les enquestes i finalment va ocórrer.
Obtingueren 40 diputats, però la solució no va arribar amb el canvi de legislatura. I tres anys després el pacte pareix més llunyà que mai. La possibilitat d'arribar a enteses va acabar de manera abrupta amb la dana de 2024 i, des d'aleshores, un mur separa el bloc d'esquerres i de dretes.
La dimissió de Carlos Mazón, que exigien PSPV i Compromís, no va servir per a acostar postures amb el PP de Juanfran Pérez Llorca, a qui han reclamat des d'aleshores que li exigisca l'acta a Mazón o, en defecte d'això, l'expulse del grup parlamentari Popular, atés que l'acta és personal i podria negar-s'hi.
El resultat, a la fi, és que diverses institucions que haurien de funcionar amb normalitat afronten l'últim tram de la legislatura amb els seus màxims representants en funcions, amb les limitacions que això suposa, o vacants sense cobrir pendents des de fa anys.
Sindicatura de Comptes
El cas més prolongat és el de la Sindicatura de Comptes. Els mandats dels seus síndics van expirar en juny de 2022, per la qual cosa l'òrgan fiscalitzador acumula ja més de quatre anys en funcions.
La situació es va agreujar amb la defunció de Marcela Miró en juliol de 2024. Açò va fer que el PP intentara un acostament al PPSV per tractar de renovar l'òrgan, però estos no es mostraren per la labor, ja que no volien que en l'equació participara Vox.
Poc després, en octubre, va arribar la dana. I a partir d'eixe moment la comunicació entre els grups majoritaris va ser pràcticament inexistent. El que va arribar en gener, a més, va agreujar el context.
Els portaveus del PSPV i Compromís en Les Corts, José Muñoz i Joan Baldoví.
Gabriela Bravo, aleshores vicepresidenta segona de Les Corts Valencianes i exconsellera de Justícia i Funció Pública amb el Govern valencià de Ximo Puig durant dos legislatures, va deixar l'escó per a tornar a la seua plaça en la Fiscalia Provincial de València.
Els populars van voler aprofitar eixa situació per a negociar els òrgans estatutaris valen-se de la seua majoria en la Mesa. Si en el PSPV estaven disposats, donarien suport a la seua candidata. Si no, els llevarien el lloc. I va ocórrer el segon.
Els socialistes han portat eixa situació als tribunals i ahí continua bloquejat l'assumpte. Des de fa més d'any i mig el partit de Diana Morant està fora d'este òrgan de direcció de la Cambra, que és on es decideixen les coses més rellevants del dia a dia de la institució.
En qualsevol cas, i més enllà dels rifirrafes entre PP i PSPV, des de 2024 la Sindicatura funciona únicament amb Vicent Cucarella, síndic major, i Antonio Mira-Perceval. Estos han hagut de repartir-se les funcions que abans exercien tres persones i han reclamat reiteradament als partits que procedisquen a la renovació.
El problema no és de funcionament ordinari: la Sindicatura continua elaborant els seus informes i fiscalitzant els comptes públics. Però la pròpia institució reconeix que la prolongació de la situació afecta la seua imatge i constituïx una anomalia institucional.
La renovació exigix una majoria de tres quintes parts de Les Corts, és a dir, 60 diputats, la qual cosa obliga necessàriament a aconseguir un acord entre diversos grups. PP i Vox sumen 53 escons, mentre PSPV (31) i Compromís (15), 46.
Jurídic, Greuges i Audiovisual
Una situació similar es produïx en el Consell Jurídic Consultiu (CJC), l'òrgan superior consultiu de la Generalitat. El mandat dels seus membres que havien de ser renovats va expirar en octubre de 2022, però la institució continua treballant amb la composició que arrossega des d'aleshores.
La paradoxa és que el CJC continua sent plenament operatiu i continua emetent dictàmens —només en 2026 ha continuat pronunciant-se sobre projectes normatius i actuacions de la Generalitat—, però els seus consellers romanen pendents de la Cambra autonòmica.
El següent problema té data de caducitat més concreta. El mandat de l'actual Síndic de Greuges (Defensor del Poble), Ángel Luna, acaba en desembre de 2026, igual que el dels seus adjunts, Concha Bru i Carlos Castillo. Luna va ser elegit en novembre de 2019.
El mateix defensor del poble valencià ha demanat públicament als partits que procedisquen a la seua substitució "a temps" i ha advertit que este bloqueig no és bo per al funcionament de l'Estat de Dret.
La relació entre Les Corts i el Síndic s'ha deteriorat durant esta legislatura arran que Luna no fora convocat per a exposar en un ple l'informe anual de la institució. En el seu moment, va qüestionar la modificació del Reglament de Les Corts que va traslladar la seua compareixença a la comissió de peticions.
A este mapa s'ha incorporat recentment el Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana. Compost per set membres, la llei exigix que cinc els nomenament el parlament valencià i altres dos integrants siguen designats pel Consell.
En 2021, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va proposar José María Vidal, exsecretari autonòmic de Comunicació, i Empar Marco, que posteriorment va renunciar al càrrec per a anar-se'n com a cap de gabinet de Verònica Cantó, expresidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Les Corts van aprovar els nomenaments de Anna Gimeno, Carmen Carretón, Álvar Peris, Manuel Alberola —qui va morir en 2024— i Dolors López, que va deixar l'òrgan per a prendre possessió de la seua acta de regidora del PSPV en l'Ajuntament de València després de l'eixida de María Pérez.
L'Executiu autonòmic va nomenar en 2025 Vicente Cutanda com a conseller en substitució de Marco. Han passat cinc anys des que es va designar tots els integrants inicials i, tal com marca la llei, ara s'hauria d'abordar la de tots ells, excepte la de Cutanda després d'haver arribat fa a penes un exercici al càrrec.
Anomalia que es cronifica
Una sèrie de canvis que seran difícils d'aconseguir si es té en compte l'horitzó electoral, així com les majories necessàries per a fer-ho. El bloqueig es produïx, a més, en un parlament on la pròpia Mesa s'ha convertit en un reflex del mateix problema.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, dona la mà al síndic de Vox, José María Llanos.
Amb este escenari, la tornada de les vacances no només suposarà el retorn de l'activitat parlamentària, sinó que marcarà també l'inici del compte arrere electoral.
Els partits hauran de decidir si utilitzen els últims mesos per a intentar tancar un paquet de renovacions que porta anys pendent o si, per contra, deixen que la qüestió es cronifique i arrossegue fins a la pròxima legislatura.
Amb tot, la Comunitat s'encamina cap a l'últim any de la legislatura amb una anomalia institucional que s'ha convertit quasi en estructural: òrgans que continuen funcionant, però amb responsables el mandat dels quals ha vençut.