La reparació dels ascensors danyats per la dana encarra ja la recta final. Segons l'última xifra que maneja la Generalitat Valenciana, queden aproximadament 150 fora de servei quasi 21 mesos després de la riuada.
Una quantitat que, si bé representa a penes el 2% dels 7.500 que quedaren inutilitzats després de les inundacions, resulta especialment rellevant pel temps que ha transcorregut des de la tragèdia.
Tot i això, la dada suposa un descens respecte als 400 aparells que continuaven sense funcionar al març i, per això, la Generalitat optarà finalment per no posar en marxa el pla de xoc que va planejar mesos arrere, segons ha pogut saber EL ESPAÑOL.
La mesura, segons expliquen des del Consell, va ser ideada per a desbloquejar l'embós que s'estava produint més d'un any i mig després. Llavors, al voltant de mig miler continuaven sense funcionar, amb les dificultats que això suposava per als seus veïns en el dia a dia.
La majoria de casos presentaven reparacions complexes: peces específiques que calia reclamar a fabricants o cabines completes que feien que la mà d'obra fora també molt costosa, la qual cosa també provocava desacords en les comunitats de propietaris.
No obstant això, en l'últim trimestre més de la meitat han aconseguit reparar-se. Alguns d'ells, expliquen des de la Generalitat, per les ajudes directes que va posar en marxa la Conselleria d'Habitatge que, segons els casos, podien arribar fins als 50.000 euros.
Convé recordar que el pla de xoc anava a estar centrat exclusivament en esta qüestió. El projecte va ser desenvolupat per la Vicepresidència tercera per a la Recuperació que dirigix el conseller Vicente Martínez Mus i estava previst que en ell participaren dos conselleries: Habitatge, que dirigix Susana Camarero, i la d'Indústria de Marian Cano.
La decisió d'implicar estes dos carteres no era aleatòria. Habitatge havia tramitat les ajudes d'urgència poc després de la riuada per a prioritzar la reparació dels aparells situats en edificis amb persones de mobilitat reduïda i es volia aprofitar eixa experiència prèvia per a tancar este assumpte pendent.
Pel que fa a Indústria, a ella li correspon el contacte amb el sector professional. A més, és l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), dependent de la Conselleria, qui realitza les inspeccions reglamentàries dels ascensors.
És este organisme el que, d'una banda, supervisa i controla que complixen amb la normativa vigent i identifica l'estat de seguretat de les màquines mitjançant la instal·lació del rètol d'identificació oficial que indica si ha superat la inspecció i és apte per al servei.
Amb este teló de fons, el pla pretenia executar-se a tres bandes i des del mateix Govern valencià reconeixien que s'havien produït reunions per a coordinar les tasques i donar-li forma a un decret que, finalment, no veurà la llum.
La xifra actual, segons la Generalitat, ja es troba en una forqueta assumible i consideren que podria solucionar-se amb intervencions puntuals sense la necessitat d'articular un pla de xoc 'ad hoc'.
Derrames i professionals
El descens de la xifra no significa que els casos que queden siguen senzills i a això se suma la falta de professionals qualificats. La dana va multiplicar per set el volum de treball del sector, segons l'Associació d'Empreses d'Ascensors de la Comunitat Valenciana (Ascencoval).
Les empreses reforçaren les seues plantilles i sol·licitaren ajuda a companyies d'altres comunitats, però la disponibilitat de tècnics va continuar sent un dels principals colls d'ampolla.
A més, les reparacions no sempre depenen exclusivament de les empreses. En alguns edificis, les indemnitzacions abonades pel Consorci de Compensació d'Assegurances no han cobert el cost total de l'actuació.
Això ha obligat determinades comunitats de propietaris a plantejar-se derrames per a poder afrontar la diferència. En els casos més complexos, les aportacions extraordinàries podien arribar als 60.000 euros.