Mireia Martínez es va embarcar fa un any en un projecte apassionant: acompanyar dones amb càncer que, després de passar per un procés oncològic, senten que perden "part de la seua identitat".

En molts casos, el tumor maligne es troba just darrere del mugró, per la qual cosa cal extirpar el pit. "És una part del cos tan femenina que per a elles és com una mutilació", explica, en una conversa amb EL ESPAÑOL.

La també subcampiona mundial de micropigmentació d'arèoles va ser pionera en emprendre i oferir este servei a la província de Castelló. Des de La Vall d'Uixó, Mireia va investigar fins a trobar la clau: dissenyar unes pròtesis hiperrealistes que s'assemblaren al màxim possible a un mugró. Així va nàixer Miareola.

Segons les últimes dades que recull l'Observatori de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), a Espanya es van diagnosticar al voltant de 35.875 nous casos de càncer de mama l'any 2024. Hui en dia és la primera causa de mort per esta malaltia en les dones.

El seu propòsit és que les dones puguen "tancar amb tranquil·litat eixe cicle", del qual moltes vegades "necessiten vore's reconstruïdes".

La professional no sols tracta de tornar l'autoestima a qui ho necessita, sinó que també realitza un acompanyament emocional durant tot el procés.

Com a experta en micropigmentació, Mireia realitzava arèoles tridimensionals, amb resultats òptics, "molt visuals i molt bonics", però en els quals no existia el volum. 

D'ací que fera un pas més i apostara per les pròtesis: una alternativa complementària al tractament estètic, realista, no invasiva i personalitzada per a dones que han passat per una mastectomia.

"Cap substituïx l'altra, sinó que es poden complementar, i així pots oferir a la persona les dos opcions", subratlla.

La veritat és que una arèola, al tacte, presenta les mateixes rugositats i matisos de color que pot tindre la pell d'un mugró real. "És superelàstica i s'adherix senzillament amb el mateix calor del cos", apunta.

El material que empra per a donar-los forma és silicona de platí mèdica; la mateixa que s'utilitza per a fabricar qualsevol tipus de pròtesi per ser hipoal·lergènica.

"És pràcticament impossible que provoque una reacció i, a més, ha d'estar moltes hores adherida al cos, així que ha de ser un material que s'adapte bé a la pell de cada persona", detalla.

El resultat final, -la forma, to i volum perfecte- depén de la seua creativitat i d'un treball minuciós, amb pigments especials, perquè l'elaboració és completament artesanal. "Hui per hui som una xicoteta marca i les realitze jo a mà", afig.

"Pots dormir, fer esport, dutxar-te..., però sent conseqüent que és una cosa que està adherida a manera de ventosa", aclareix la castellonenca.

Mireia recomana evitar l'ús diari de l'adhesiu perquè la pròtesi quede fixa; en primer lloc, perquè la pell arriba castigada després d'haver passat per radioteràpies i quimioteràpies i, en segon, perquè estos productes poden deteriorar-les amb el temps.

A més, la tècnica que empra l'ha portada, entre altres coses, a obtindre un Premi Excel·lència a la Salut al millor projecte social corporatiu dirigit a pacients oncològics.

Banc solidari

Per a trobar la forma, necessita un motle que també està creat amb una silicona especial. Martínez explica les diferents maneres de procedir.

En el cas d'una mastectomia unilateral -cirurgia en la qual s'extirpa el teixit mamari d'un sol pit-, pren com a referència el pit sa: "Perquè s'assemble al màxim possible a l'altre pit, i sabent que les dos arèoles mai són exactament iguals, cree un motle i intente recrear-la".

Però moltes vegades es troba amb dones que, per desgràcia, han perdut els dos. Per tant, no té cap tipus de referència.

Va ser llavors quan Mireia va crear un banc d'arèoles solidari, en el qual dones anònimes contacten amb ella i, sense ànim de lucre, donen el motle amb el qual l'experta en micropigmentació puga reproduir diversitat d'arèoles.

"Perquè n'hi ha moltíssimes, unes més grans, més xicotetes, més fosques, més clares. D'esta manera, jo tinc un ventall per a oferir a les persones i que elles trien el que més s'assemblava al que ja tenien", resumix.

De moment, entre 50 i 60 persones donants ja han contribuït amb Miareola, però Mireia anima, precisament, que moltes més se sumen a este gest solidari.

I, encara que principalment estes pròtesis són utilitzades per dones que han passat per un càncer de mama, també hi ha altres casos menys coneguts.

"És el cas de dones amb mugró invertit; altres que han passat per una mastopèxia o una mamoplàstia -procediments quirúrgics estètics d'elevació o modificació de la mida del pit- i, per desgràcia, han patit una necrosi de l'arèola. És una cosa més habitual del que sembla", assenyala.

"És cert que el càncer de mama s'associa al gènere femení, però la realitat és que pot afectar qualsevol persona. De fet, cada vegada més es demanen pròtesis per a hòmens, però a ells normalment els sol fer més vergonya contar-ho", precisa Martínez.

També les sol·liciten persones trans que han realitzat un procés de transició i desitgen que el seu pit tinga una aparença més femenina.

L'import d'una arèola personalitzada, que comporta una faena més tècnica, ronda els 390 euros; mentre que la mitjana d'edat de dones que recorren a ella se situa des dels 28 anys i endavant.

"Les més joves ho demanen des del minut u; no obstant això, les més majors solen donar-li menys importància a l'estètica i prioritzen la curació. Parlem d'imatge i de feminitat en una societat on continuen tenint un pes enorme", relata la fundadora de Miareola.

Visibilitat i finançament

El següent pas per a fer créixer Miareola és donar-se a conéixer a nivell hospitalari. L'ideal, diu, seria poder tancar algun tipus de conveni amb l'Hospital Provincial de Castelló: "En alguns centres hospitalaris de la Comunitat ja s'oferix micropigmentació, però les pròtesis d'arèola encara no es creen a nivell públic".

"M'encantaria parlar amb les unitats oncològiques dels hospitals perquè puguen comptar amb este servei si així ho desitgen. La meua intenció és que les dones puguen accedir de manera gratuïta mitjançant algun tipus de subvenció", afirma.

Tot i no comptar amb cap suport institucional, Mireia realitza cada any, de manera privada, diversos procediments de micropigmentació totalment gratuïts per a pacients oncològiques que no disposen de recursos econòmics.

"Sé que als hospitals privats no hi haurà problema perquè, al final, és un servei més que poden afegir, però el més important és arribar a la sanitat pública, perquè ahí pots arribar a moltíssimes persones que ho necessiten", defensa.

De moment, ja ha contactat amb l'Associació Contra el Càncer de Castelló i amb diverses fundacions privades perquè l'ajuden a difondre esta iniciativa.

Mireia no perd l'esperança que alguna empresa s'interesse per estes pròtesis, però sí que pensa que Miareola, més que mai, necessita un impuls que li permeta consolidar-se i arribar a moltes més dones. "Ojalà dins d'un temps puga contar que hem arribat i ajudat a 5.000 persones a nivell nacional".