Els treballadors disposen de fins a 4 dies retribuïts a l'any per ausentar-se de la seua jornada laboral per "causa de força major" quan siga necessari per motius familiars "urgents" relacionats amb familiars o persones convivents.
Segons arreplega l'article 37.9 de l'Estatut dels Treballadors, la falta ha d'estar justificada "en cas de malaltia o accident que facen indispensable la seua presència immediata".
Però a més, la llei reconeix el dret que siguen retribuïdes les hores d'absència (fins a un màxim equivalent a quatre dies a l'any) i deixa en el conveni col·lectiu o en l'acord d'empresa com s'ha d'acreditar el motiu del permís.
Des de juny de 2023, la norma permet que un empleat s'ausente per portar un familiar a l'hospital per una urgència, atendre el seu fill malalt quan el col·legi avisa o acompanyar la parella en cas d'accident.
Quan va entrar en vigor este epígraf, algunes empreses van començar a descomptar estos dies del salari, argumentant que el conveni col·lectiu no deia expressament que foren retribuïts.
No obstant això, l'Audiència Nacional va donar la raó als treballadors en febrer de 2024, després d'una demanda presentada per alguns sindicats com USO (Unió Sindical Obrera), i va declarar que els permisos "són retribuïts per llei, sense necessitat que el conveni ho diga".
L'empresa va recórrer davant el Tribunal Suprem, però l'Alt Tribunal va confirmar en la sentència núm. 416/2026, de 17 d'abril, que les empreses estan obligades a retribuir fins a 4 dies a l'any d'absències per motius familiars urgents, "encara que el conveni col·lectiu no ho arreplegue expressament".
De fet, un dels arguments del TS assenyala que "quan la llei remet a la negociació col·lectiva no és perquè decidisca si el permís es paga o no, sinó perquè regule com es computen eixos dies, quina documentació cal aportar o si es millora eixe mínim de 4 dies".
"Per tant, el permís retribuït és un dret mínim que cap conveni pot eliminar", afirma.
Segons arreplega USO, el Suprem també incideix en la corresponsabilitat per a aconseguir la igualtat.
"Subratlla -el TS- que en una societat on les dones continuen assumint en major mesura les cures familiars, garantir que estos permisos siguen retribuïts és essencial per a fomentar la corresponsabilitat entre hòmens i dones. Si els hòmens no utilitzen estos permisos perquè no estan pagats, continuaran sent les dones qui renuncien a part del seu salari per a cuidar", explica.