València
Publicada

L'empresari considerat com a cap del cas Azud, Jaime Febrer, ha presentat un recurs contra l'auto de procediment abreujat, el pas previ a l'obertura de juí oral. La jutgessa el situa com un dels principals líders d'una presumpta xarxa de cobrament de mossegades a canvi d'adjudicacions públiques de diversos projectes, majoritàriament urbanístics, en diverses administracions durant més d'una dècada.

Al costat d'ell apareixen, entre d'altres, el cunyat de Rita Barberá, José María Corbín, i l'exvicealcalde de València Alfonso Grau. La magistrada creu que els tres "van formar una vertadera associació amb fins delictius, ja que estaven involucrats en les operacions immobiliàries a l'Ajuntament de València, de tal manera que podien apanyar les adjudicacions d'obra o contractes amb total llibertat".

El paper de Febrer hauria consistit a ser el beneficiari de les adjudicacions a través del seu grup (Grup Axis) mentre pagava grans quantitats de diners a la resta en contraprestació. En el cas de Corbín, al seu despatx per tasques d'assessorament que els investigadors sostenen que eren en realitat fictícies.

L'advocat de l'empresari, Manolo Mata, nega en el seu recurs la naturalesa delictiva de tots estos fets. "No no ha obtingut cap benefici per cap" d'ells, assegura.

"La contractació d'advocats, lobistes, gabinets de comunicació o similars per a obtindre informació concreta d'activitats municipals, gestió de cites i agendes o intentar agilitar tràmits no és delicte", raona.

Febrer, exposa, va deixar de tindre relació professional amb Corbín en 2012. "Sorprén que es cite com a fets pels quals s'incoa este procediment uns que ja han sigut jutjats en dos jutjats diferents o s'insistisca en fets ocorreguts fa més de vint anys", indica.

L'advocat critica que l'auto "és una síntesi dels diversos informes policials que s'han anat aportant, ometent qualsevol circumstància exculpatòria, aclaridora o explicativa" que ha aportat.

"La delegació de la instrucció en la policia judicial és una flagrant vulneració de drets fonamentals", sosté. Menciona així que s'han incorporat alguns informes "plens de declaracions realitzades davant la pròpia força policial sense participació de les defenses" o "documents suposadament incriminatoris amb inacceptables tesis de partida, erronis en la interpretació del dret administratiu aplicable, contradictoris entre si, elaborats d'esquena a l'instructor, sense participació de les defenses, amb l'aplaudiment del Ministeri Fiscal i amb total menyspreu a les garanties mínimes que assisteixen als investigats".

"Estem davant d'un procediment penal en què es despulla la vida privada del senyor Febrer (les seues anotacions, les seues previsions de cites, les seues valoracions sobre persones, les seues intuïcions, els seus errors…) sense que la immensa majoria d'elles haja passat el filtre de la certesa", comenta. "No es pot convertir cada relació, cada missatge o cada proximitat en una peça de sospita moral", afegix.

L'auto, remarca el lletrat, "no aproxima els fets a delictes concrets", sinó que "es limita a traslladar una valoració moral". En l'aspecte formal, apunta que no una qualificació jurídica sumària, provisional i no vinculant amb els presumptes delictes explicats i atribuïts als investigats, cosa que entén que afecta el dret de defensa.

Una altra de les investigades que ha presentat recurs ha sigut Esmeralda Orero, funcionària de l'Ajuntament de València a qui la jutgessa li atribuïx una participació en algunes de les operacions urbanístiques i l'obtenció de regals.

El seu advocat nega, també, estos fets. Així, remarca que no ha intervingut en cap actuació administrativa des de l'Ajuntament destinada a beneficiar la presumpta trama, que els delictes no han quedat acreditats i que els indicis sobre els quals es pretenia sustentar-los han quedat totalment desvirtuats.

Respecte als regals que hauria rebut, els emmarca en aquells que es lliuraven "de manera habitual" en les dates nadalenques. Els percebia, diu, "com a regals de cortesia vinculats a una pràctica social i institucional aleshores estesa, sense que apreciara en ells una finalitat d'influir" o de "corrompre".