La jutgessa que instruïx la causa de la dana ha rebutjat de nou sol·licitar l'aportació voluntària del registre de telefonades i comunicacions del 29 d'octubre de 2024 de la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé.
En una interlocutòria feta pública este dijous pel Tribunal Superior de Justícia valencià, la magistrada desestima els recursos dels dos investigats en esta causa (l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso), contra una interlocutòria anterior de la jutgessa.
En eixa interlocutòria, del 22 de juliol, es va denegar la sol·licitud de requeriment a Bernabé per a l'aportació voluntària de les seues comunicacions i es va accedir a sol·licitar l'aportació voluntària del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo.
En una nova interlocutòria, la jutgessa assenyala que l'aportació dels missatges o de la informació i dades sobre les comunicacions és voluntària, i recorda que ni la delegada del Govern ni el president de la CHJ ostenten la condició de parts en el procediment.
"Són testimonis, per la qual cosa l'aportació d'eixos missatges i telefonades no es pot sustentar en un efecte reflex respecte de l'actuació dels investigats, per molt que s'haja sol·licitat la seua imputació de manera reiterada, i s'haja confirmat en qualsevol cas la seua denegació per l'Audiència Provincial de València", afirma.
Segons la jutgessa, la petició de la defensa de Salomé Pradas "no s'anuda a cap prova, testimoni, necessitat de corroboració d'alguna comunicació o circumstància que justifique eixa pretensió d'aportació voluntària de comunicacions".
Recorda que en la declaració com a testimoni de Bernabé, el 14 d'abril de 2025, va al·legar el caràcter personal del mòbil en què constaven les telefonades, la qual cosa impedix per este Tribunal d'Instància reiterar eixe oferiment d'aportació dels missatges.
No es precisa la raó
Així mateix, indica que el recurs de Pradas es fonamenta en la necessària obtenció de la informació que circulava entre les distintes Administracions durant les hores crítiques del 29 d'octubre, i assenyala que "una referència merament genèrica" al coneixement de la informació que circulava "és absolutament insuficient" per a reiterar la petició a Bernabé.
"No es precisa en el recurs la raó de verificar les seues comunicacions, ni les discrepàncies de la declaració de la testimoni amb fets constatats, documents aportats, informes que facen precís tornar novament a realitzar eixe oferiment", afirma.
Per a la jutgessa, "l'argumentació partix d'una premissa errònia, per la seua inconcreció i pel clar desplaçament i elusió de responsabilitats en la vigilància d'alguna cosa tan vital com el control dels barrancs", subjecte a la responsabilitat de qui ostentaren la direcció del pla: els dos investigats.
Per la seua banda, el recurs d'Argüeso es sustenta en l'atribució a Bernabé de la utilització selectiva del seu registre de telefonades per a sostindre afirmacions perjudicials per a persones investigades, cosa que, segons la interlocutòria, difícilment es pot sostindre "si no es va aportar per la testimoni el llistat de telefonades".
"No s'aporta pel recurrent cap indici, cap referència a cap comunicació de la testimoni la veracitat de la qual es pose en qüestió", afegix.