L'exvicealcalde de València Alfonso Grau ha presentat un recurs contra l'auto de procediment abreujat del cas Azud que el deixa a la vora del juí. En la resolució, la jutgessa sosté que era qui s'encarregava de materialitzar les adjudicacions de contractes amañats des de l'Ajuntament a canvi de mossegades, que en el seu cas quantificà en 2 milions d'euros i que ell, lògicament, nega.
En l'escrit, el seu advocat assenyala que resulta "impossible establir la més mínima concreció d'accions comeses que, ni de lluny, permeten l'encausament" de Grau. Així, indica que l'auto dona una "assumpció preconstituïda" que el que fora vicealcalde amb Rita Barberá era qui "manava" l'Ajuntament de València. "Però no hi ha cap element derivat de les diligències practicades que permeta situar-lo en eixa posició", comenta.
En el recurs, que critica les "asseveracions que no s'ajusten a la realitat" per part de la magistrada, el lletrat de Grau nega que este posara en contacte els altres dos suposats caps de la trama: José María Corbín, cunyat de Rita Barberá, i el constructor Jaime Febrer.
També entra a valorar les imputacions que la jutgessa li fa a Grau en una de les grans operacions urbanístiques d'esta suposada trama: la Operació Col·legis. D'acord amb la investigació, l'Ajuntament de València va aprovar una permuta per a entregar diverses parcel·les edificables a una mercantil de Febrer. Va ser a canvi que esta assumira un deute milionari que el consistori tenia amb diverses congregacions religioses.
L'intercanvi, segons els investigadors, es va fer adjudicant 'a dit' els terrenys a l'empresari per un valor molt inferior al que realment tenien, de manera opaca i saltant-se els procediments legals per a evitar la concurrència.
Jaime Febrer va muntar una mercantil específicament per a esta operativa junt amb Mónica Montoro i Federico Ferrando. Es deia Mediterrània d'Actuacions Integrades (MAI). Ells serien els que assumirien el deute mentre en la part de l'Ajuntament tot ho gestionava Alfonso Grau.
El consistori va canviar la qualificació de diversos sòls públics dotacionals a un ús residencial i els va entregar a la mercantil. Una maniobra urbanística presumptament il·legal que hauria comptat amb l'impuls d'un dels funcionaris de la casa: el cap d'Assessoria Jurídica.
El truc va estar, segons les indagacions, en què es va forçar una valoració dels terrenys a la baixa. Els sòls tenien un valor real superior a 54 milions, cosa que dista del deute de 31 milions amb els col·legis. Un benefici que es va ocultar en la tramitació administrativa.
La versió de Grau és diferent. Segons explica en el recurs, l'Ajuntament en tot eixe període s'havia oposat als recursos de l'execució de les sentències, amb la qual cosa s'estava agreujant la situació ja que els interessos es continuaven devengant i el deute continuava creixent fins a sobrepassar ja els 35 milions.
"Eixa situació insostenible calia tallar-la perquè suposava una sagnia sense fre a les arques municipals. D'ací que el senyor Grau, quan va tindre competències en este assumpte (a partir de l'any 2006), rebera instruccions de l'alcaldessa d'acabar amb eixa situació pagant el deute contret", exposa.
"El senyor Grau en el seu lloc i competències heretades, es va trobar amb fets consumats pels quals una societat de promotors havia comprat el deute als col·legis i es va presentar a l'Ajuntament com a creditor, reclamant el deute amb els seus interessos. Donada la naturalesa de les seues empreses, sí que estaven oberts a una forma de pagament en espècie en lloc de dinerària. Eixe va ser l'inici de l'expedient de solució del deute dels col·legis", assenyala.
De manera que creu que la jutgessa "s'inventa un pla urdit per al pagament mitjançant parcel·les acusant fins i tot d'il·legalitats comptables sense cap fonament ni prova".
El lletrat de Grau defensa que "tots els fets imputables" a l'exvicealcalde "es troben àmpliament prescrits", i que la falta d'individualització de les conductes en l'auto porten "a la nul·litat".
"No hi ha una sola frase fonamentada en una prova en eixe auto que impute una conducta delictiva al senyor Grau. Per tant, en estos moments, desconeixem les accions per les quals està acusat (...). Si es diu que la nostra conducta és un suborn, ens haurà de dir de quant, com va ser, per què i per a què, perquè això canvia el tipus i fins i tot el Codi Penal vigent", afig.