L'auto de procediment abreujat del cas Azud —el que posa fi a la instrucció i suposa el pas previ a l'obertura de juí per a un total de 38 persones— desgrana al llarg de més de 300 pàgines tota una sèrie de possibles fets delictius que tenen un denominador comú: José María Corbín, cunyat de l'exalcaldessa Rita Barberá.
La magistrada de la plaça 13 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València, Pepa Tarodo, situa l'advocat com l'eix central de tota una trama de cobrament de mossegades a canvi d'adjudicacions públiques de diversos projectes, majoritàriament urbanístics, en diverses administracions durant més d'una dècada.
Al costat d'ell apareixen altres caps i personatges "secundaris", així com un succint desglossament d'actuacions dirigides al pagament de comissions i les seues respectives ramificacions, entre elles la dels despeses en B de la campanya electoral del PSPV de 2007.
Els grans protagonistes són, a més de Corbín, l'exvicealcalde de València Alfonso Grau; l'advocat vinculat als socialistes José Luis Vera; o l'empresari Jaime Febrer. L'auto, a més, conclou que Rita Barberá "propiciava" les comissions del seu cunyat i apunta no sols a càrrecs polítics, sinó a empresaris i a una quantitat important de funcionaris, cosa que no ha sigut tan habitual en els procediments de corrupció valencians.
Si cal començar pel principi d'esta causa que es va començar a investigar en secret fa 9 anys, tot es va iniciar arran d'una denúncia de la Fiscalia en 2016, que al seu torn havia rebut informació de l'Agència Tributària sobre els ingressos del despatx d'advocats de Corbín.
La majoria d'estos ingressos provenien de empreses que havien sigut adjudicatàries de contractes públics entre 2007 i 2015 a l'Ajuntament de València, època en què governava Rita Barberá. Passat este últim any i amb l'arribada de l'esquerra, caigueren en picat.
La instrucció ha conclòs que la mercantil Corbín Advocats S.L. devia gairebé el 80% dels seus ingressos a "pagaments consistents en comissions il·lícites desemborsades per grups empresarials com a conseqüència de diverses adjudicacions o decisions de l'Ajuntament de València o d'algun dels seus ens públics, principalment en matèria urbanística".
El total de mossegades cobrades pel cunyat de Barberá és quantificat per la jutgessa en 3,6 milions d'euros. I les empreses o grups que les desemborsaven Acciona, Grup Cyes, Grup Axis, Grup Cleop, Grup Secopsa i Grup Cinal.
D'acord amb l'auto, la situació personal de Corbín per la seua proximitat a la família Barberá li facilitava reunir-se amb regidors, funcionaris i empresaris. I ací és on s'hauria coordinat amb altres investigats com Grau i Febrer. El primer era qui, segons la investigació, s'encarregava de materialitzar les adjudicacions des de l'Ajuntament, ja que a més controlava l'empresa pública Aumsa (Actuacions Urbanes de València).
L'auto desgrana el paper de cadascuna de les empreses esmentades i els contractes o operacions urbanístiques: el contracte de sanejament de l'aigua de València, cessions de parcel·les en la ciutat, adjudicacions d'obra, operacions urbanístiques a Xixona, Burjassot o Benicàssim...
A l'"empara" de Rita
"En el període investigat (2005 al 2015) s'ha pogut constatar la participació d'Alfonso Grau en almenys 8 trames de corrupció en base a operacions urbanístiques a favor de l'empresari Jaime Febrer i d'empreses del seu grup (Grup Axis) des de l'any 2004 fins a l'any 2013", assenyala la jutgessa.
"Els dos investigats, junt amb José María Corbín, van formar una vertadera associació amb fins delictius, ja que els tres estaven involucrats en les operacions immobiliàries a l'Ajuntament de València, de manera que podien amañar les adjudicacions d'obra o contractes amb total llibertat. L'investigat Alfonso Grau ostentava el control total del consistori i Corbín podia actuar lliurement en qualsevol departament donat el seu empara personal de la seua dona i de la seua cunyada l'alcaldessa de València", prossegueix la magistrada, qui creu que Rita Barberá "propiciava" els abonaments en les adjudicacions públiques al despatx de Corbín.
"De manera que els tres investigats obtenien un benefici patrimonial gens menyspreable. Per tal activitat, Jaime Febrer abonava a Alfonso Grau grans quantitats de diners d'origen ocult i el destí dels quals, per tal que no es detectara l'activitat delictiva, es portava a terme de diferents formes. Per a això, tant Jaime Febrer com Alfonso Grau es servien dels seus familiars directes", afegeix.
L'ocultació dels diners
En este punt, la jutgessa —que quantifica en 2 milions d'euros les mossegades cobrades per Grau— menciona tot el procés d'ocultació dels diners. Feia participar, diu, a les seues filles i als marits d'estes.
"Com a conseqüència de la recepció d'eixos suborns o comissions il·lícites, i faltant al seu deure de lleialtat com a funcionari públic, va procedir a amañar diversos concursos aconseguint que l'adjudicació de terrenys públics o drets sobre terrenys públics recaiguera en alguna de les empreses propietat de Jaime Febrer", indica. Després, va integrar els diners en el circuit legal "evitant així l'acció de la justícia".
L'estudi econòmic efectuat sobre l'exvicealcalde i el seu entorn més pròxim, comenta la jutgessa, ha permés identificar l'existència d'un increment patrimonial d'origen il·lícit que, entre els anys 2004 i 2014, es quantifica en almenys 802.924,12 euros. Tots els quals, apunta, haurien sigut manejats en efectiu i integrats, a través de diferents vies i procediments, en els seus patrimonis personals amb la intenció d'ocultar-ne l'origen.
Eixes vies foren: ingressos en efectiu de quantitats que escapen al control financer; moviments de fons; amortitzacions de préstecs de manera anticipada; compres d'immobles; i pagaments en metàl·lic.
Grau, recorda la jutgessa, tenia contractada una caixa de seguretat que va cancel·lar en gener de 2015 i en octubre d'eixe mateix any va intentar obrir un compte bancari a França. No obstant això, no va poder perquè va intentar justificar l'origen lícit dels fons que volia ingressar mitjançant un certificat del BBVA que va resultar ser fals. A això s'afig que va ocultar les seues dades professionals ometent tots els càrrecs polítics que havia ostentat.
On sí que va acabar part dels diners de les comissions va ser en el compte d'un banc als EUA, on vivia una de les seues filles.
Vera i els regals
Una altra de les persones que més quantitat de comissions va cobrar junt a Corbín i Grau va ser l'advocat vinculat al PSPV José Luis Vera. Segons la magistrada, Jaime Febrer va comptar amb ell per a "poder influenciar el PSOE", aconseguint els seus interessos tant a l'Ajuntament de València com en altres localitats governades per este partit i en aquells ens públics estatals dirigits per la formació.
En esta trama de mossegades que s'entremescla amb altres donatius com regals de Nadal, l'auto destaca que l'aleshores portaveu socialista en el consistori, Rafa Rubio, rebia des de 2022 els anomenats "regals de Nadal" que li enviava Febrer. En els llistats apareixia el seu nom vinculat al de Vera, utilitzant per a identificar-los les sigles “PSOE”. Tots dos reberen caixes de vi i caixes de xampany francés. A més, els regals s'entregaven al carrer Blanqueries, on tenia la seua seu el PSPV.
Cal recordar que la investigació apunta que Rubio va cobrar una comissió de 300.000 euros pel seu silenci en el consistori. És a dir, perquè no transcendira eixe entramat d'amaño de contractes públics.
Despeses electorals del PSPV
Però tornant a Vera, un dels seus papers de 'conseguidor' més destacats el va exercir en el PAI El Espartal, a Xixona. Febrer estava molt interessat en esta operació urbanística, però sorgiren problemes. Només podia desenvolupar-se si s'obtenien suficients recursos hídrics. Així que ací entraren en joc Vera i Acuamed.
El primer es va reunir amb Joan Navarro, director de Relacions Institucionals de l'empresa —també investigat—, "qui va accedir a les pretensions del grup Axis proposant la manera i forma en què podria dur-se a terme sense que el PAI es paralitzara".
Però a canvi de tot això hi havia un peatge. Una part era la comissió directa a Vera. La magistrada indica que, per la seua intervenció, va cobrar les quantitats de 940.000 i 500.000 euros a través de contractes signats entre una societat —que va crear ex professo en 2007 "per a donar aixopluc a tot l'entramat— i el grup Axis.
L'auto fa èmfasi que, en tot este procés i "per a aconseguir els objectius", Vera utilitzava el correu institucional de la seua dona, María Antonia Armengol, en aquelles dates diputada en el Congrés.
L'altra part del peatge va anar a parar a despeses electorals del PSPV. Es mantingueren trobades entre Febrer, Vera i el partit. Representat, este últim, pel que fora el seu responsable de finances, Pepe Cataluña. El qual "no ostentava càrrec orgànic en el partit però tenia un gran pes i comandament en el mateix", per la qual cosa "podia actuar amb total llibertat".
La contraprestació va consistir a utilitzar una empresa interposada, Gigante Edificaciones y Obras, "per a injectar diners a la campanya" del PSPV de 2007 "i perquè el mateix PSOE facilitara la campanya a un partit que podia restar vots al PP". Foren un total de 484.480 euros abonats a 5 empreses que van realitzar actes electorals per al partit.
Algunes de les despeses anaren a parar a la campanya de Carmen Alborch a València.
Cap d'estos últims fets s'ha pogut perseguir per part de la jutgessa. El delicte de finançament il·legal no estava vigent en aquells anys i els presumptes delictes estan prescrits. Motiu pel qual va arxivar la causa a Pepe Cataluña.