Vox va decidir este dijous elevar la pressió sobre el Consell de Juanfran Pérez Llorca amb motiu del futur repartiment entre les comunitats autònomes dels menors migrants no acompanyats arribats a Ceuta. Un assumpte en què el PP i la formació de Santiago Abascal no han anat, de moment, de la mà.

Mentre els vicepresidents d'Extremadura, Castella i Lleó i Aragó, tots de Vox, van decidir plantar al Govern i no acudir a la Comissió Sectorial d'Infància i Adolescència convocada per a este 13 d'agost, l'Executiu valencià sí que va decidir acudir a la cita.

Un teló de fons que va servir perquè el portaveu de Vox en Les Corts, José María Llanos, advertira a Llorca que la seua formació farà "tot el possible" per impedir que la Comunitat aculla més menors.

Al seu juí, l'autonomia "no estaria obligada a assumir més menors" tenint en compte que actualment "ja ha superat àmpliament el límit que li correspon". Per tant, no estaria incomplint la llei si es nega a acollir.

Segons les últimes dades facilitades per la Conselleria de Serveis Socials i Infància, en estos moments la Comunitat Valenciana ha superat els 600 menors migrants acollits en centres públics, una xifra rècord per a l'autonomia. Les instal·lacions es troben, a més, al 160% de la seua capacitat.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska va actualitzar este dijous les dades i va xifrar en 1.898 els que hui en dia romanen en territori espanyol després de l'arribada massiva registrada a finals de juliol.

Això significa que si s'aplicara el repartiment proporcional habitual i la Comunitat rebera al voltant del 10%, li correspondria acollir uns 189 addicionals, encara que la distribució definitiva encara està pendent de concretar-se.

En qualsevol cas i amb independència de quants acaben corresponent-li a la Comunitat, Llanos ja va avançar que Vox exigirà a l'administració autonòmica que revise cada cas individualment, "un per un", comprove l'edat dels menors abans de procedir al seu trasllat i impugnarà tots els expedients "mal fets".

L'objectiu és clar: tractar de frenar o almenys dificultar eixa arribada. Tot això, a pesar que la seua capacitat per a fer-ho en la Comunitat es veu limitada respecte a les comunitats autònomes on sí que governa.

I és que, a pesar que és un soci parlamentari preferent per al PP, convé recordar que acaben de validar els pressupostos autonòmics de 2026, amb els quals Pérez Llorca ja té encarrilada la legislatura i per tant la força de negociació dels d'Abascal és menor que fa uns mesos.

Així i tot, l'advertència adquireix una especial rellevància en l'actual escenari polític. El suport de Vox continua sent determinant per a traure avant bona part de les iniciatives del Consell, així com per a determinar junt amb el PP què es debat i què no en Les Corts.

Per a mostra, el vot de Vox va ser clau en la Junta de Portaveus d'este dijous per a evitar que el mateix Llorca haja de comparéixer en la Diputació Permanent que s'ha convocat per al pròxim divendres per a parlar dels incendis de la Vall d'Uixó i Tírig.

També es van posicionar al costat dels populars per a frenar la petició de Compromís, que exigia cridar a la consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, per a tractar la crisi humanitària de Ceuta en la citada sessió.

Suport parlamentari

Malgrat estos suports puntuals, Llanos va ser inequívoc en les seues declaracions: "Li hem donat el suport, confiem en el Consell. Però si falla, ho voran en les votacions parlamentàries. Volem que es complisca la llei, i si estem per damunt del llindar, complir la llei és que no cal acollir-ne ni un més".

Un avís a navegants que situa el president de la Generalitat davant d'un nou xoc polític de calat amb el seu soci parlamentari preferent en el tram final del mandat.

El calendari, de fet, afegix certa pressió, atés que les pròximes eleccions autonòmiques estan previstes per a 2027. Per tant, queda menys d'un any perquè les dos formacions tornen a mesurar-se davant dels seus respectius electorats.