El secretari de la Diputació de València, Vicente Boquera, ha remés finalment al president de la corporació, Vicente Mompó, l'informe que este li havia reclamat fins a un parell de vegades i que havia de determinar com executar la sentència que obliga la institució a revisar 30 convenis subscrits per Egevasa amb distints municipis per a la gestió de depuradores.
No obstant això, en el document, datat el 21 de juliol i al qual ha tingut accés EL ESPAÑOL, l'alt funcionari no fixa una fulla de ruta clara a seguir. En el seu lloc, ha optat per ajornar qualsevol decisió definitiva sobre la revisió d'estos contractes fins que es pronuncie el Consell Jurídic Consultiu per a elevar una resolució en ferm al ple de la corporació provincial.
"Procedix sol·licitar al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana l'emissió del dictamen preceptiu previst en l'article 106 de la Llei 39/2015 amb caràcter previ a la resolució definitiva del procediment de revisió d'ofici", exposa l'escrit.
Per a això, afegix, s'enviarà a l'esmentat òrgan estatutari "l'expedient administratiu complet, juntament amb la present proposta de resolució, els escrits d'al·legacions presentats pels interessats i quants documents, antecedents i informes" integren el procediment.
De manera paral·lela, l'habilitat nacional sí que es pronuncia sobre les al·legacions que presentaren les empreses a l'inici del procés. De fet, proposa desestimar la sol·licitud que va presentar en el seu dia Aqlara -antiga Tècniques Valencianes de l'Aigua (Tecvasa)- per a declarar nuls estos convenis.
Segons Boquera, "no s'aprecia la concurrència de les causes de nul·litat de ple dret invocades" per la mercantil. Entén que la sentència del TSJCV no obligava la Diputació a anul·lar automàticament els contractes d'aigua, sinó únicament a tramitar l'expedient de revisió d'ofici amb totes les garanties. Una tesi contrària al que defensava Aqlara.
L'empresa entenia que la resolució del alt tribunal valencià ja li hauria donat la raó i els convenis havien de declarar-se nuls, atés que el TSJCV havia confirmat la tesi del Jutjat de lo Contenciós-Administratiu número 3 de València, que en primera instància sí que va declarar nuls els acords, i l'única raó per la qual va ordenar continuar el procediment va ser per la necessitat de completar determinats tràmits administratius.
No obstant això, el secretari rebutja de pla eixa interpretació. "Cal rebutjar l'al·legació de Tecvasa segons la qual la sentència del TSJCV obliga la Diputació a estimar la revisió d'ofici", sosté el document.
La sentència "revoca la declaració de nul·litat dels convenis efectuada pel Jutjat i únicament confirma la nul·litat de la desestimació presumpta, imposant a la Diputació l'obligació de tramitar el procediment de revisió d'ofici", apunta Boquera.
L'habilitat nacional fonamenta esta tesi en la doctrina del Tribunal Suprem, que establix que una administració només pot acordar la revisió d'ofici d'un acte si, prèviament, tramita un expedient complet, escolta totes les parts afectades i obté un dictamen favorable de l'òrgan consultiu competent.
Per això, insistix que la resolució judicial "no conté una declaració ferma de nul·litat dels convenis, sinó un mandat de tramitació i resolució expressa del procediment de revisió d'ofici".
És a dir, que la Diputació únicament estaria obligada a instruir l'expedient, valorar les al·legacions i sol·licitar el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) abans d'adoptar una decisió en ferm, que hauria en tot cas de ser adoptada pel ple.
L'embolic jurídic
L'origen del complicat litigi es remunta a anys arrere i gira al voltant de si Egevasa (Empresa General Valenciana de l'Aigua) podia continuar gestionant les depuradores municipals després de deixar de ser una societat íntegrament pública i convertir-se, en març de 1999, en una empresa mixta amb participació privada.
Encara que inicialment era pública, aquell any va passar a estar participada al 51% per la Diputació de València i al 49% per Aigües de València (el seu accionista majoritari és Global Omnium). Molts dels convenis amb municipis es van signar abans d'eixe moment i tenen una duració indefinida.
Aqlara, una firma especialitzada en la gestió del cicle integral de l'aigua, va iniciar una ofensiva en els tribunals fa anys per la via contenciosa per a demanar la nul·litat dels convenis i aconseguir, en última instància, que les licitacions de contractes siguen obertes per a poder optar a ells les competidores i que estiguen subjectes a termini. En alguns procediments també es va arribar a personar Veolia (antiga Hidraqua), empresa del mateix àmbit.
L'empresa sostenia diversos arguments, entre ells, que els convenis eren en realitat contractes públics encoberts o que no podien durar 25 anys amb pròrrogues automàtiques. "Els convenis encobreixen prestacions pròpies de la contractació pública adjudicades directament, durant 25 anys, amb pròrrogues tàcites i il·limitades", assenyalaven.
També, que des de l'entrada de capital privat Egevasa va deixar de ser un mitjà propi de la Diputació i, per tant, en haver perdut el control efectiu sobre la mercantil, qualsevol encàrrec posterior a 1999 havia de licitar-se.
A més, distingia entre dos grups: els contractes signats abans de març de 1999, que al seu juí haurien quedat invalidats amb la privatització parcial d'Egevasa -"haurien perdut la seua base jurídica en desaparéixer el pressupost que justificava la gestió directa"-, i els signats després d'eixa data, que considera "nuls d'origen" per haver-se adjudicat directament a una empresa mixta.
Durant la fase d'audiència, Egevasa va sol·licitar que es rebutjara la petició d'Aqlara. Va al·legar que havien transcorregut més de 20 anys des de la signatura dels convenis, per la qual cosa concorria "un dels límits legals de la revisió previstos en l'article 110 de la Llei 39/2015" i la falta de legitimació d'Aqlara, ja que no tenia la condició d'interessada.
Així mateix, defensava que els acords no constituïen contractes de serveis, sinó encomanes de gestió dels respectius ajuntaments a la Diputació.
Els tribunals, no obstant això, li han anat donant la raó a Aqlara en bastants de les qüestions plantejades amb sentències que han esdevingut fermes. En alguns casos, les resolucions han conclòs la nul·litat de la continuació de contractes que ja han acabat. És el cas de la depuradora d'Ontinyent. El jutjat va valorar que la Diputació va permetre la seua continuació "malgrat ser conscient de la il·legalitat".
Eixa sentència va servir de base per a altres de similars relacionades amb contractes de gestió d'aigua potable en més municipis com Canet o Casinos.
En altres casos, els tribunals van ordenar a la corporació provincial la revisió d'ofici dels convenis. Va ocórrer a l'Olleria i Moixent i, especialment, en el procediment sobre el conjunt de 31 convenis per a la gestió de les depuradores de la província de València.
Es trobaven a Losa del Bisbe, Gestalgar, Alfauir, Bèlgida, Calles, Algar de Palància, Sellent, Cotes, Titaguas, Novetlè, Llocnou, Benicolet, Gàtova, Montitxelvo, Aras de Alpuente, Domeño, Dos Aigües, Salem, Higueruelas, Godelleta, Tous, Vallanca, Cases Altes, Cases Baixes, Requena (pedanies d'Hortunas i la Portera), Cofrentes, Cortes de Pallars, Calles, Buñol i Vallés.
La interpretació de la sentència
Un dels aspectes centrals de l'informe emés ara pel secretari consistix a rebatre la interpretació que fa Aqlara de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
L'empresa entén que el alt tribunal valencià ja va donar la raó als seus arguments i que la Diputació únicament havia de complir una formalitat administrativa abans de declarar la nul·litat dels convenis. No obstant això, Boquera rebutja eixa lectura.
El secretari sosté a més que el Tribunal Superior mai va predeterminar el sentit de la decisió final. "L'Administració ha de tramitar i resoldre, però no queda predeterminat el sentit estimatori de la resolució".
Amb tot, malgrat la contundència de l'informe, no suposa una solució definitiva del conflicte. Abans que el ple de la Diputació adopte una decisió, l'expedient haurà de remetre's al Consell Jurídic Consultiu perquè emeta el dictamen preceptiu.