La Generalitat va traslladar este dimarts als sindicats docents les condicions en què els professors valencians podran gaudir dels sis dies d'assumptes propis al llarg del pròxim curs.

Un permís que forma part de l'acord retributiu que la Conselleria d'Educació que dirigix Carmen Ortí va signar el passat mes de maig amb les organitzacions sindicals CSIF i ANPE en el marc de la vaga educativa indefinida.

I encara que l'execució de la pujada salarial progressiva de 200 euros fins a 2028 a partir de setembre és una qüestió que va quedar en l'aire, l'apartat dels dies de permís -anomenats moscosos, en l'argot funcionarial- s'ha desenvolupat a través de la Instrucció 1/2026 amb la intenció que entren en vigor ja enguany.

El període de gaudi abastarà des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost de l'any següent, coincidint amb el curs escolar. I d'estos, tres hauran de gaudir-se en període lectiu i els restants en període no lectiu.

Ara bé, la concessió també contempla límits a l'hora d'autoritzar-se per a no afectar l'organització i funcionament dels centres: bé respecte als dies que se sol·liciten, o per la quantitat de docents que podrien gaudir-los de manera simultània en un mateix col·legi o institut.

Respecte a això últim, la norma contempla que el nombre de docents d'un mateix centre que podran acollir-se al permís en un mateix dia lectiu està limitat en funció de la mida de la plantilla.

Així, per exemple, en centres de fins a 20 professors, podrà reclamar lliurar un dia un únic docent. Mentre que en altres que tinguen una plantilla més gran, 80 professors per exemple, podran gaudir-lo fins a cinc persones alhora.

Això significa que la regulació fixa un límit d'entorn d'un 5 i un 6% del total de l'equip docent. I, a més, se'ls exigix deixar planificades les activitats que realitzarà l'alumnat durant la seua absència.

Dates 'incompatibles'

La instrucció, presentada pel director general de Personal Docent, Pablo Ortega, als sindicats establix un procediment regulat per a compatibilitzar este nou dret amb l'adequada prestació del servici educatiu.

Les sol·licituds hauran de presentar-se amb una antelació mínima de quinze dies naturals i màxima de dos mesos, estaran condicionades a les necessitats organitzatives del centre i requeriran autorització prèvia de la direcció.

Igualment, es fixen determinats períodes en què no podran concedir-se estos permisos, com els 15 primers i els 15 últims dies lectius del curs, els dies prèvis i posteriors als principals períodes vacacionals, o les dates coincidents amb avaluacions.

Això buscaria, així, evitar que es produïsquen llargs períodes de lliurança que alteraren el funcionament de les classes o que coincidiren amb dates rellevants del curs, com són els dies en què s'examina l'alumnat.

Els sindicats celebren la nova regulació, atés que els docents valencians no disposaven de cap mesura d'este tipus que, entre altres coses, afavorix la conciliació. Per exemple, els permetria quedar-se a casa si en algun moment del curs tenen un fill o familiar malalt del qual fer-se càrrec o acompanyar al metge.

Ara bé, tampoc ha estat exempta de crítiques al 100%. STEPV, CCOO i UGT no van signar l'acord retributiu durant la negociació amb la Conselleria, i per tant tampoc van donar suport a estos dies d'assumptes propis.

Després de la trobada d'este dimarts, de fet, el portaveu del sindicat majoritari d'educació, Marc Candela, va reclamar que la instrucció no deixe en mans dels equips directius la decisió de a qui se li concedix el dia lliure si hi ha més peticions de les que realment es poden autoritzar.

"No deixar el marró en mans dels directors", va resumir. En definitiva, que s'establisca un ordre de prelació davant diverses sol·licituds, de manera que es puga prioritzar unes davant d'altres si coincidixen en un mateix període.

Igualment, també va reclamar que els dies de permís sigueren en la seua totalitat en període lectiu, i no en no lectiu. El període no lectiu correspondria als dies previs a l'inici de curs en setembre (generalment la primera setmana), o els dies posteriors a la fi de curs, corresponents a les últimes jornades de juny i primera setmana de juliol.

Pujada salarial

I mentre es perfila l'aplicació d'este acord, la pujada salarial continua penjant d'un fil. Ortí no va arribar a aclarir en una entrevista en À Punt en juny si els professors percebrien després de l'estiu l'increment retributiu pactat amb dos sindicats.

"El tema de la pujada salarial està damunt la taula per a aconseguir que puguen sumar-se qualsevol de les altres tres organitzacions sindicals que a dia de hui no la recolzen. A nosaltres ens agradaria que poguera fer-se efectiva aleshores -en setembre-", va explicar la responsable d'Educació.

La resposta va deixar en l'aire la seua entrada en vigor, així com també el fet que no es trobava entre les mesures anunciades pel president Juanfran Pérez Llorca que posarà en marxa malgrat no haver aconseguit un suport sindical majoritari: baixada de ratios, augment de plantilles i climatització d'aules.

La veritat és que, atenent a la normativa vigent, la Generalitat no estaria en estos moments obligada a pagar la pujada salarial de la qual es van desmarcar la majoria dels sindicats.

El desenvolupament legislatiu que existix sobre els acords de les meses de negociació amb les administracions públiques no és massa extens. De fet, la normativa que regix per a este cas seria directament la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP).

Com a punt de partida, esta no establix en cap cas que perquè un acord siga vàlid o haja d'executar-se de manera obligatòria, este haja d'haver reunit el suport de la majoria de la representació sindical. CSIF i ANPE sumen el 30% del professorat.

Ara bé, el que sí determinaria la norma bàsica estatal és quan l'acord començaria a desplegar els seus efectes jurídics.

Sense publicar-se en el DOGV

En l'article 38.2 del TREBEP s'establix que els pactes "se celebraran sobre matèries que corresponguen estrictament amb l'àmbit competencial de l'òrgan administratiu que el subscriga i s'aplicaran directament al personal de l'àmbit corresponent". En este cas, als professors.

L'apartat següent dicta que perquè estos tinguen "validesa és necessària la seua aprovació expressa per part dels òrgans competents de les administracions públiques".

"Quan tals acords hagen sigut ratificats i afecten temes que poden ser decidits de manera definitiva pels òrgans de govern, el contingut serà directament aplicable al personal inclòs en el seu àmbit d'aplicació", afegix este mateix article.

Segons l'article 38.6 de la norma bàsica, "una vegada ratificats, han de ser remesos a l'Oficina Pública que cada administració competent determine i l'autoritat respectiva ordenar la seua publicació en el Butlletí Oficial que corresponga en funció de l'àmbit territorial".

Això significa que, a pesar d'haver-se signat per part de la Generalitat i dos sindicats, perquè el text adquirisca un vincle jurídic, hauria de remetre's al ple del Consell per a ser ratificat i posteriorment publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).

Un pas que, convé assenyalar, encara no ha ocorregut a pesar que el pacte va ser signat el 25 de maig i que, en definitiva, 'lliura' la Generalitat de l'obligació legal de pagar.