La història de Marta commou. Està a punt de ser mare adoptiva de Lola (pseudònim que escriu este diari per a protegir la xicoteta), una menor tutelada amb síndrome de Down, de tres anys.

Però tot es remunta temps arrere. La connexió entre les dues va ser imminent. Marta Gil era voluntària en Mamás en Acción, una associació que acompanya xiquets hospitalitzats que es troben en situacions vulnerables.

La xicoteta tenia aleshores tres mesos i es trobava a l'espera d'una operació de cor. A la jove li va estranyar que no hi haguera famílies d'acollida disponibles en eixe moment. "Normalment els xiquets acabats de nàixer troben casa de seguida. La situació de la bebé era d'urgència", recorda.

"'No hi ha famílies per a acollir-la', em va comunicar la coordinadora. Terrible. Estava sola", lamenta.

Des de l'entitat s'envia un avís amb dades bàsiques dels menors i els voluntaris marquen la seua disponibilitat horària per a atendre'ls. En el cas de Lola, calia acompanyar-la 24 hores "per temps indefinit".

En un altre ordre de coses, Gil explica a EL ESPAÑOL que va poder obtindre un permís especial perquè la xicoteta poguera passar el Nadal al seu costat: "Se m'encollia l'ànima de pensar que poguera quedar-se sola a l'hospital".

Finalment, un 5 de gener de 2022 va passar per quiròfan i un mes després va rebre l'alta hospitalària. Davant un futur incert per a la menor, Marta no va dubtar a oferir-se per a acollir-la.

"El que és habitual és que tu t'inscrigues per a ser família d'acollida i quan hi ha un xiquet disponible que ho necessita, et telefonen", diu.

No obstant això, per urgència i per la falta d'una casa per a la xiqueta, la Conselleria de Serveis Socials va fer una excepció. Després de passar per les valoracions i requisits necessaris, la jove va poder proporcionar-li una casa a la bebé.

"El procés per a poder acollir un menor és complicat", assenyala; i indica que l'objectiu és que puga tornar amb la seua família biològica. "L'altra opció és que passe al procés d'adopció", assegura.

"Tu complixes la teua funció mentre el xiquet ho necessita. Sempre t'ho recalquen molt. Per això hi ha diferents tipus d'acolliment: un que és d'urgència fins als sis mesos; el temporal, fins als 2 anys; i per últim el permanent, fins a la majoria d'edat", detalla Gil.

Segons informa la Generalitat Valenciana, la inscripció en el Registre de Famílies Acollidores de les persones declarades aptes es realitza d'ofici per la direcció territorial amb competència en matèria de protecció de la infància i l'adolescència en la qual tinga el seu domicili la persona física o família declarada apta.

Podran oferir-se per a acollir les persones majors d'edat residents en la Comunitat Valenciana, tal com indica l'article 24.1 del Decret 35/2021, mitjançant la presentació del model normalitzat disponible en els serveis d'atenció primària dels ajuntaments i en les direccions territorials competents en matèria de protecció de la infància i l'adolescència.

Tampoc pot evitar mostrar certa tristesa al parlar de la que considera "una dura realitat"; la dels perfils que menys opcions tenen per a ser seleccionats.

"Desgraciadament, els xiquets amb discapacitat, els que tenen malalties, els adolescents o aquells que formen part de grups de germans quasi mai són seleccionats per les famílies que volen acollir o adoptar", afirma, compungida.

Mare adoptiva

Marta i Lola tenen un vincle especial des que la valenciana va optar per cuidar la xicoteta a l'hospital. Pronte, serà la seua filla adoptiva oficialment.

Quan Lola va fer dos anys, es va decidir que passaria a una mesura "més estable"; la de l'adopció. No hi havia famílies disponibles per a adoptar una xiqueta de les seues característiques i Marta es va oferir aleshores per a iniciar el procediment.

La voluntària de Mamás en Acción denuncia que el sistema prima la burocràcia i l'elecció de l'adult al bé del menor: "Hi ha dues llistes separades; la de l'acolliment i la de l'adopció. Jo he tingut molta sort, però hi ha vegades que el xiquet canvia de família. I el dret a tindre un fill no existix, és una elecció".

A dia de hui es troba en el pas legal previ, la "guarda amb finalitats d'adopció". És el moment en què l'administració pública delega la guarda d'un menor declarat en situació de desemparament a persones que són declarades idònies i que consentixen adoptar.

Desemparats als 18

En tot este temps, alguna cosa li va remoure per dins. Marta es va adonar que hi havia una realitat a València "totalment desconeguda" per a ella i va decidir prendre acció: acompanyar els xiquets tutelats que es troben desemparats. "Són els grans oblidats del sistema", clama.

Davant la incertesa dels menors que abandonen els centres d'acollida i es queden sense suport familiar ni institucional, la jove va fundar Brother for life amb diversos amics que ja havien tingut experiència en atenció a persones vulnerables.

Són un grup de voluntaris amb ocupacions molt dispars entre si, entre ells, educadors socials, psicòlegs, mestres, terapeutes, metges, advocats, però amb una mateixa vocació: ajudar i acompanyar estos joves quan complixen 18 anys.

L'intenció també és que persones extutelades s'integren en l'associació i presten la seua ajuda en un futur als que venen darrere.

La valenciana assenyala que, després de complir la majoria d'edat, el 10% es veuen obligats a viure al carrer i el 82% es troben en situació d'atur.

Per a molts, a més, tornar amb la seua família biològica suposa tornar a un entorn hostil d'addiccions o fins i tot prostitució. Des de l'entitat se'ls intenta orientar en la seua vida adulta.

Marta relata que molts no saben ni cuinar, però gràcies a Brother for life tenen a la seua disposició un habitatge comunitari, així com un mentor que fa un seguiment de cada jove, beques d'estudi i d'ajuda psicològica i fins i tot ajuda en inserció laboral, entre moltes altres iniciatives.