València proposa als futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo com a fills adoptius de la ciutat
L'Ajuntament proposa la concessió dels Honors i Distincions de la Ciutat de València 2026 en el marc de la commemoració del 9 d’Octubre.
Més informació: Ferran Torres, nou jugador del PSG i heroi del Mundial, ja té un mural a Foios (València), el seu poble natal
L'Ajuntament de València ha proposat als futbolistes de la selecció espanyola Ferran Torres i Alejandro Grimaldo com a fills adoptius de la ciutat.
Aquesta proposta s'emmarca en la concessió dels Honors i Distincions de la Ciutat de València 2026 a diferents entitats i personalitats de la vida cultural, social i esportiva amb motiu de la commemoració del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
L'alcaldessa, María José Catalá, presidirà l'acte de lliurament dels reconeixements, que tindrà lloc dimarts que ve, 6 d'octubre, a l'Hemicicle Municipal en sessió solemne.
Així, la proposta recull atorgar la Medalla d'Or de la ciutat a la Coral Juan Bautista Comes; a la Reial Germandat de Sant Antoni Abat; a la Festa del Corpus Christi de València; a l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València; a l'Associació Valenciana de Persones Sordes; i a la Comandància Naval de València i Castelló.
A més, pretén distingir amb la Medalla de Bronze la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil.
En el cas del reconeixement com a fills predilectes de la ciutat es proposa al fundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) José Alejandro Remohí Giménez; a l'atleta espanyola Fátima Diame Diame; i, a títol pòstum, al fundador i primer president del Levante FC, origen de l'actual Levante UD, José Ballester Gozalvo.
Finalment, com a fills adoptius (per a aquelles persones nascudes fora de la ciutat) es proposa guardonar l'escriptora i membre de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) Ángela Nzambi Bakale; a l'exrectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; i als futbolistes valencians i recents campions de la Copa del Món 2026, Ferran Torres i Alejandro Grimaldo.
Medalles d'Or i Bronze
La Coral Juan Bautista Comes rebrà la Medalla d'Or de la ciutat per ser una destacada institució de l'àmbit musical i cultural valencià en la qual han participat nombrosos xiquets, xiquetes i joves.
L'entitat és reconeguda en el 70 aniversari de la seua fundació. Cal destacar que nombroses generacions d'alumnes han rebut formació musical en aquesta agrupació coral, que compta amb aproximadament 170 coralistes per any.
Va fer el seu primer concert el 5 de febrer de 1956, amb motiu del Dia del Mestre, al Teatre Principal de València. En 1958 comença a cantar la Missa d'infants de València el dia de la Mare de Déu dels Desemparats.
Per la seua banda, la Reial Germandat Sant Antoni Abat serà reconeguda per ser una tradició centenària a la ciutat, que serveix com a focus d'activitats religioses, culturals i de benestar animal.
Des de la seua refundació, la Germandat celebra com a actes principals la foguera tradicional i la benedicció dels animals, als quals se suma una important tasca social i solidària.
Façana de l'Ajuntament de València.
En els últims anys, la festivitat s'ha enriquit amb nous actes, com la processó de les torxes i les danses valencianes, la qual cosa reforça el seu caràcter cultural i popular.
La Festa del Corpus Christi serà guardonada per la seua contribució a la conservació de tradicions, manifestacions artístiques i expressions del patrimoni cultural immaterial, així com la seua permanent vinculació amb la identitat històrica de la ciutat.
Constitueix una de les manifestacions festives i culturals més antigues de la ciutat. La primera processó de la qual es té constància documental es va celebrar en 1355 i, des de 1372, la celebració va adquirir caràcter anual, consolidant-se durant segles com la principal festivitat de la ciutat, coneguda tradicionalment com la Festa Grossa.
Per la seua banda, l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València, que en 2025 va complir 150 anys, serà reconegut per la seua contribució a l'exercici de la representació processal, la seua col·laboració permanent amb l'Administració de Justícia i la seua tasca en l'ordenació i defensa de la professió.
Al llarg de la seua història, ha desenvolupat la seua activitat adaptant-se a l'evolució normativa i organitzativa de la professió i col·laborant amb els diferents operadors jurídics per a contribuir al correcte funcionament del servei públic de justícia.
L'Associació Valenciana de Persones Sordes serà distingida per desenvolupar una tasca centenària en la defensa dels drets de les persones sordes, la promoció i ús de la llengua de signes, i l'impuls d'activitats dirigides a afavorir la igualtat d'oportunitats i la inclusió social.
Al llarg de la seua trajectòria, l'Associació Valenciana de Persones Sordes ha participat en iniciatives dirigides a promoure la igualtat de drets, la
Finalment, la Comandància Naval de València i Castelló serà reconeguda per la seua trajectòria històrica al servei de la defensa nacional, la seua permanent vinculació amb la ciutat de València en àmbits que transcendeixen el militar, i la seua estreta col·laboració amb la societat valenciana en algunes de les seues més entranyables senyes d'identitat.
La Comandància Naval ha participat en diverses actuacions de suport a la població valenciana, entre elles les desenvolupades amb motiu de les riuades de 1949 i 1957, en les quals va col·laborar en les tasques d'evacuació i assistència als veïns dels barris afectats.
Així mateix, es proposa lliurar la Medalla de Bronze a la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil per la "implantació i desenvolupament dels sistemes d'aeronaus no tripulades del Servei de Bombers de l'Ajuntament de València, i la seua aplicació al benestar i la seguretat de la ciutadania en nombrosos operatius".
En aquests anys, els UAS han intervingut en cerques de persones desaparegudes, dispositius durant les Falles, focs artificials i altres esdeveniments pirotècnics, així com en espais de gran concentració de persones com la plaça de l'Ajuntament i l'antic llit del Túria.
Fills predilectes
En el cas del reconeixement com a fills predilectes de la ciutat es reconeixerà al fundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) José Alejandro Remohí Giménez per la seua "contribució al desenvolupament de la medicina reproductiva, la seua destacada trajectòria científica i docent, i la projecció internacional assolida des de València amb l'IVI".
En 1990 va fundar, junt amb el professor Antonio Pellicer, l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), el primer centre d'Espanya dedicat exclusivament a la reproducció humana assistida.
En l'actualitat compta amb més de 30 clíniques. En l'àmbit universitari, Giménez és catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València. Així mateix, dirigeix el Màster de Cirurgia Endoscòpica Ginecològica Avançada de la Universitat de València i l'Institut Universitari IVI, adscrit a aquesta universitat.
L'atleta Fátima Diame Diame serà distingida per la seua extensa trajectòria esportiva en el salt de longitud i per "els resultats obtinguts en campionats mundials i altres competicions d'àmbit nacional i internacional, a més de la seua participació en dues edicions dels Jocs Olímpics".
En 2026 es va proclamar campiona d'Espanya de salt de longitud en pista coberta, títol aconseguit en el Campionat d'Espanya celebrat a València, amb el qual va assolir el seu vuité campionat nacional absolut.
Este mateix any obté la victòria en el Meeting Indoor de París i, durant la temporada a l'aire lliure, va aconseguir una marca de 6,85 metres en el Gran Premi Diputació de Castelló, una de les millors de la seua carrera i una de les millors marques espanyoles de tots els temps, amb la qual va obtindre la classificació per al Campionat d'Europa.
A títol pòstum, es proposa com a fill predilecte de la ciutat a José Ballester Gozalvo, fundador i primer president del Levante FC, origen de l'actual Levante UD, donada la seua "contribució al desenvolupament d'una València oberta, democràtica, culta, popular i compromesa amb la igualtat".
Ballester Gozalvo va nàixer al Cabanyal en 1893. "La seua biografia expressa una forma exemplar de compromís amb la ciutat, amb l'educació, amb la cultura, amb l'esport i amb els valors democràtics que han contribuït a construir la millor tradició cívica valenciana".
Fills adoptius
Així mateix, es proposa nomenar filla adoptiva de la ciutat de València l'escriptora i membre de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) Ángela Nzambi Bakale per ser "una ciutadana compromesa amb la seua ciutat d'acollida, atenta als motors i la dinamització social, i dona de cultura que treballa pel benestar de totes les persones".
Natural de Lía, una localitat situada al districte de Bata, a la part continental de Guinea Equatorial, en octubre de 1993 es va traslladar a la Universitat de València, on va finalitzar els estudis de Ciències Empresarials. Des d'aleshores, el Cap i Casal és el seu lloc de referència i de residència.
Per la seua banda, l'exrectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, serà distingida per haver sigut "la primera dona a convertir-se en rectora de la Universitat de València al llarg de més de mig mil·lenni d'història d'esta institució".
Amb una extensa trajectòria acadèmica i universitària, és catedràtica de Psicologia. Es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l'Educació en 1978 amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Premi Nacional als Millors Becaris. Aquell mateix any es va incorporar a la Universitat de València com a professora contractada. També té una llarga trajectòria com a investigadora en els camps de la psicologia del desenvolupament i la conducta social.
Ferran Torres
A més, es proposa nomenar com a fills adoptius de la ciutat als futbolistes valencians i recents campions de la Copa del Món 2026, Ferran Torres i Alejandro Grimaldo.
En el cas de Ferran Torres, serà reconegut per "la seua projecció internacional com a futbolista format a València, la seua vinculació amb iniciatives de caràcter social i mediambiental desenvolupades a la nostra ciutat, i el fet d'haver sigut el jugador que, amb el seu gol en la pròrroga, va donar a la selecció espanyola de futbol la seua segona Copa del Món".
Nat a Foios (València) l'any 2000, Torres es va formar al València CF, va debutar amb el primer equip en 2017, i es va convertir en un dels jugadors sorgits de la pedrera del club amb més projecció internacional.
En 2020 va ser traspassat al Manchester City, on va conquistar la Premier League i la Copa de la Lliga anglesa en la temporada 2020-2021.
En gener de 2022 es va incorporar al FC Barcelona. Va ser l'artífex del gol que va atorgar a Espanya el seu segon títol mundial, contribució que va consolidar la seua trajectòria internacional i la seua rellevància en la història recent del futbol espanyol.
Ferran Torres: 9
Finalment, es proposa distingir el futbolista Alejandro Grimaldo per la seua "vinculació amb la pedrera valencianista, els seus èxits nacionals i internacionals en els clubs en què ha jugat, i per haver format part de la selecció nacional espanyola que es va alçar amb la Copa del Món".
Grimaldo va nàixer a la Pobla de Vallbona en 1995. Els seus primers passos es van produir en el futbol base de l'Atlètic Vallbonense i, posteriorment, en les categories inferiors del València CF, abans d'incorporar-se en 2008, amb dotze anys, a la pedrera del FC Barcelona.
En la selecció espanyola, després del seu pas per diferents categories inferiors, va formar part de la selecció sub-19 que es va proclamar campiona d'Europa en 2012. El seu debut amb la selecció absoluta es va produir el 16 de novembre de 2023, en el partit de classificació per a l'Eurocopa davant Xipre.
En 2026, va formar part de la selecció nacional espanyola que es va alçar amb la segona Copa del Món.
